(Palma de Mallorca, 1679 – 3 abril 1757)
Jurista. Ocupà alts càrrecs a l’administració de justícia de l’illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.
(Palma de Mallorca, 1679 – 3 abril 1757)
Jurista. Ocupà alts càrrecs a l’administració de justícia de l’illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.
(Palma de Mallorca, 1838 – 1891)
Escriptor romàntic. De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració. Fou director o col·laborador en diversos periòdics.
És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver (1860) i Una corda d’un cordó (1866), i de les novel·les Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto (1863) i Los explotadores (1879).
És autor també de la Reseña histórica descriptiva dels Castillo de Bellver (1867).
(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)
Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.
Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).
Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.
(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)
Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.
Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 22 maig 1777)
Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l’ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment.
Escriví obres de devoció i poesies.
(Palma de Mallorca, 1662 – 27 setembre 1706)
Militar. Fou partidari de Felip V de Borbó i morí el dia que les forces de l’arxiduc Carles III desembarcaren a Palma i l’ocuparen.
(Palma de Mallorca, 1742 – 1795)
Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del Pais de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794).
És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d’interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Montaner.
(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)
Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.
Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.
Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).
(Palma de Mallorca, 1575 – 1624)
Frare dominicà. Fundà el convent d’Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l’orde i també com a predicador i historiador.
És autor d’alguns escrits.
(Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1693)
Lul·lista. Fou canonge de la seu de Mallorca.
El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens, dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodoxia lul·liana; condemnada pel Sant Ofici de Roma (1690) i posada a l’Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant.
El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada.