Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Quetglas i Bauzà, Miquel

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)

Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.

Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.

Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.

Quadrado i Nieto, Josep Maria

13 Respostes

(Ciutadella, Menorca, 14 juny 1819 – Palma de Mallorca, 6 juliol 1896)

Historiador, escriptor i publicista. Educat als jesuïtes, passà quasi tota la seva vida a Mallorca. Fou arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca, membre de l’Acadèmia de la Història i secretari general de l’Acadèmia de Belles Arts de les Balears. Fundà el setmanari “La Palma” (1840), que inicià el renaixement literari a Mallorca.

A Madrid, on va estudiar teologia, s’afilià al partit monàrquic religiós, en el qual conegué el seu amic Jaume Balmes; però va allunyar-se’n quan el moviment fou condemnat per l’Església; això no obstant, continuà col·laborant a publicacions de la mateixa ideologia. Dirigí “El Conciliador” i col·laborà a “El Catòlic”, “Heraldo”, “Revista de Madrid” i “El Pensamiento de la Nación”.

Redactà els volums d’Aragó, Castella, Astúries, Lleó i les Illes Balears de Bellezas y recuerdos de España, estudi topogràfic, arqueològic i històric de les regions espanyoles, i diverses obres històriques com Forenses y ciudadanos: historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847). Escriví també assaig, exercicis de pietat, novel·les, drames i poesia, i traduí Shakespeare.

Morell, Joan

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798).

Publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787).

Martorell, Josep -pintor-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1753)

Pintor. És autor de bon nombre de teles d’inspiració religiosa, de mides grans, per a l’església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l’església de la Mercè, de Palma de Mallorca, on fou enterrat.

Martínez i Ferrando, Daniel

4 Respostes

(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)

Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.

Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.

Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.

Martí i Ximenis, Lluís

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)

Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).

Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.

Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.

Martí i Rosselló, Jordi

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1891 – 1973)

Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d’ofici, col·laborà a “El Obrero Balear”, “Pu-put” i “Sa Llonja” i fundà i dirigí el setmanari “Foch y Fum” (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona (1919).

Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l’Almudaina, de Palou i Coll), etc.

Martí i Miquel, Mateu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)

Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).

Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).

Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.

Marroig i Vicens, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1872 – 1922)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10).

S’adherí a l’entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims.

Col·laborador de “Cultura Obrera” (1919-22).

Marquès i Garcia, Pere Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)

Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.

Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.