(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
(Porreres, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1824)
Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca.
És autor d’un catecisme en llatí. Deixà inèdits d’altres escrits.
(Palma de Mallorca, 1877 – 1960)
Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Academia de la Historia.
Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d’Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954).
Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60).
(Ciutadella, Menorca, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)
Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a “La Roqueta” amb quadres de costums i dirigí la “Gazeta de Mallorca” i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya.
Poeta menor de l’escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a “Lectura Popular”.
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)
Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.
Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)
Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)
Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.
Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.
Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)
“Xam” Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).
Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.