(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
Reus, Jerònia
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)
Ramon, Guillem -escriptor-
(Porreres, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1824)
Escriptor i eclesiàstic. Ocupà alguns càrrecs diocesans a Mallorca.
És autor d’un catecisme en llatí. Deixà inèdits d’altres escrits.
Ramis d’Ayreflor i Sureda, Josep
(Palma de Mallorca, 1877 – 1960)
Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Academia de la Historia.
Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d’Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954).
Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60).
Ramis d’Ayreflor i Saura, Joan
(Ciutadella, Menorca, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)
Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a “La Roqueta” amb quadres de costums i dirigí la “Gazeta de Mallorca” i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya.
Poeta menor de l’escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a “Lectura Popular”.
Ramís, Francesc
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)
Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.
Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.
Ramis, Domènec
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)
Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.
Quint-Zaforteza i Togores, Josep
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
Quintana i Ramon, Marià de
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
Quetglas i Gayà, Bartomeu
(Felanitx, Mallorca, 19 gener 1900 – Palma de Mallorca, 20 gener 1964)
Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars.
Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari.
Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939).
Quetglas i Ferrer, Pere
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1915 – 11 març 2001)
“Xam” Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l’inspirador del Grup Tago (1959).
Passà per una etapa informalista i després ha tendit cap a un figurativisme d’estructuració complexa i formes esquematitzades. Hom l’ha qualificat d’expressionista barroc i l’ha relacionat amb Antoni Clavé.
Dades dels Països Catalans 