(Palma de Mallorca, desembre 1961 – )
Diari d’informació general en anglès. Fundat i dirigit per Pere A. Serra i Bauzà, s’adreça especialment als turistes i residents estrangers.
Dedica molta atenció als temes mallorquins. Publicà un número extraordinari sobre Joan Miró.
(Palma de Mallorca, 1935 – )
(MSL) Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.
Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.
En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).
Enllaç web: Escola Lul·lística de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1962 – )
Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós “Lluch”, que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l’any 1943.
Dirigida entre 1974 i 1987 per l’Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un públic més majoritari.
Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.
(Palma de Mallorca, 1426 – 1447)
Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres.
A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici.
La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d’artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del segle XIX, un museu de pintures i d’arqueologia.
(Palma de Mallorca, 1 novembre 1868 – 25 gener 1872)
Periòdic polític i satíric en castellà. Dirigit per Miquel Bibiloni i Corró.
S’oposà al canvi de règim del 1868 i defensà la restauració.
(Palma de Mallorca, 15 agost 1857 – 31 desembre 1898)
Diari industrial, comercial i literari, en castellà. Dirigit pel seu propietari, Pere Josep Gelabert. Fou l’òrgan de la Unió Liberal i substituí “El Genio de la Libertad”.
Tingué breus interrupcions per problemes polítics.
Hi col·laboraren Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Bernat Calvet i altres escriptors balears.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1855 – 31 desembre 1873)
Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol.
En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars.
No s’alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat “El Cantón Balear”.
(Palma de Mallorca, 25 octubre 1835 – 1900)
Institució d’ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l’Institut en Universitat Literària de Mallorca (23 octubre 1840).
Espartero (10 agost 1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut.
Per aquest institut han passat una bona part dels intel·lectuals mallorquins.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàssar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(Palma de Mallorca, 1934 – 1975)
Col·lecció de llibres d’autors balears o sobre temes balears. Iniciada per Francesc de B. Moll, nucli -juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover– de l’Editorial Moll, amb el parèntesi d’inactivitat del 1938 al 1940.
Acull tota mena d’autors i de gèneres, en un to més aviat divulgador i en volums no gaire llargs. Ha publicat més de 150 de títols.
És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa.
Dades dels Països Catalans 