Serra (2.021 m alt), que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de la Guingueta d’Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia.
Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós amb la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
(o riu d’Espot) Afluent dretà de la Noguera Pallaresa, de direcció oest-est, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany (actual pantà) de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera. Desemboca al seu col·lector prop de l’antic castell de Llort.
La seva vall, anomenada d’Espot, és suspesa sobre la Noguera. Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot.
Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d’Espot, Subenuix, Monestero i Peguera.
Les màximes altituds són les agulles de l’Encantat Gran (2.747 m alt) i de l’Encantat Petit (2.738 m).
Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tort), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets.
Forma part del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Civís (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins).
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Congost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l’oest, i del Boumort, a l’est.
Hi ha la roca de l’Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins.
Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua.
A l’entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses.
Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.
És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.
La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.
Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.
Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció sud-est – nord-oest, entre les valls de Botxedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.
Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.
Dades dels Països Catalans 