(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1791 al capità de milícies Baltasar de Martí, regidor de Peníscola.
Ha passat als Bosch.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1791 al capità de milícies Baltasar de Martí, regidor de Peníscola.
Ha passat als Bosch.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
(País Valencià, 1810)
Departament, creat el 1810, amb capital a Alacant i que comprenia la part entre el Xúquer i el Segura i, per interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant. Tenia les sots-prefectures de Xàtiva i de Dénia.
(País Valencià, 19 juliol 1873 – 13 gener 1874)
Aixecament que tingué lloc durant la I República, amb la finalitat d’establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón.
El 19 de juliol esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d’altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8 agost) i només continua resistint Cartagena fins al 13 de gener de 1874.
(País Valencià, segle XVIII)
Jurisdicció senyorial, concedit el 1778 a Bartomeu Mussoles i Pastor, oïdor de l’audiència de València.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.
El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O’Neill (1847).
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
El títol continua a la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX)
Departament amb capital a València, creat el 1810 per Napoleó. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I Bonaparte el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València.