Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)

Unió Democràtica del País Valencià

(País Valencià, 1962 – 1977)

(UDPV)  Partit polític d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos. Entre els seus dirigents hi havia Vicent Miquel i Diego, Rafael Lluís Ninyoles, E. Sena i M. Viadel. Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de V. Ruiz Monrabal, V. Diego, F. Fayos i E. Escrivà. Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV (J. Maldonado i Almenar, J. Duato i Chapa, V. Andreu i A. Escrivà).

Al maig de 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol. Al juny de 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres Jornades de l’EDCEE a l’abadia de Montserrat. El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III.

Dins el panorama polític del País Valencià, la UDPV formà part de la Taula de Partits del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Després del seu fracàs en les primeres eleccions democràtiques estatals del 1977, desaparegué.

Uixola, baronia de la

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València.

Passà als Rovira.

Túria, marquesat del -1909-

(País Valencià, segle XX – )

Títol atorgat el 1909, a Tomàs Trènor i Palavicino, tinent coronel d’artilleria, diputat a corts i president de l’Ateneu Mercantil, pels seus mèrits com a organitzador i iniciador de l’Exposició Nacional de València del 1909, en la qual arruïnà la seva empresa Trènor i Companyia.

Continua en la mateixa família.

Túria, marquesat del -1876, carlins-

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat el 1876, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño.

Tretze, els -junta Germanies-

(País Valencià / Illes Balears, segle XVI)

Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius.

Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se’n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d’aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d’almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l’obediència directa dels Tretze de la capital.

Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l’orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l’exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze.

A Mallorca, l’organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l’illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial.

Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d’algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model.

Trènor, comtat de

(País Valencià, segle XX – )

Títol atorgat el 1910 a l’advocat valencià Francesc Trènor i Palavicino (mort el 1935) per la seva participació amb el seu germà Tomàs, el primer marquès del Túria, en l’Exposició Regional de València del 1909.

Continua en la mateixa família.

Tramway de Carcaixent a Gandia, SA

(País Valencià, 1861 – 1881)

Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.

El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.

Tramvies i Ferrocarrils de València, Companyia dels

(País Valencià, 1917 – 1964)

Societat. Fundada per a absorbir la Societat Valenciana de Tramvies. Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat. Una part de les seves línies (les suburbanes) fou estatalitzada.

L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou col·lectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València (SALTUV), que administra els tramvies de la ciutat de València (abolits el 1970) i els autobusos urbans.

Tramvies Elèctrics de València, Companyia General dels

(País Valencià, 1898 – 1911)

Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d’explotar les línies de l’antiga Companyia General de Tramvies de València.

Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies.

Tous, baronia de

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial que el segle XIV pertangué als Tous.

Passà després als Joan, als Castellví, comtes de Carlet, i als ducs d’Almodóvar.