(País Valencià, segle XV – )
Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885).
El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414).
El cap acotat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta.
(País Valencià)
(o misteri de la Degolla) FOLK Comparsa d’homes. Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.
Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes.
(País Valencià, novembre 1985 – )
Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians. Creada per la Generalitat Valenciana, consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics. El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell.
L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes.
Per la seva incidència cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat l’any 1998, on es reconeix tàcitament la unitat de la llengua parlada per catalans, valencians i illencs, i s’aconsella la creació d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana que marqui la normativa lingüística.
Enllaç web: Consell Valencià de Cultura
(País Valencià, del 14 al 18 abril 1971)
Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions.
El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals.
(País Valencià, 8 gener 1985 – 31 desembre 1993)
(CDGV) Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana.
La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana.
Degut a tensions entre l’entitat i el govern valencià, el 1993 fou substituït pel nou organisme de Teatres de la Generalitat Valenciana.
(País Valencià, 1997 – )
Moviment de base popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Començà la seva tasca promogut des d’Acció Cultural del País Valencià.
El 1997, s’obrí a Alacant el primer casal. Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.
Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa del valors comuns dels Països Catalans.
(País Valencià, 1902)
Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez.
L’argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l’albufera valenciana de finals del segle XIX, condicionada per l’hostilitat intrínseca de la naturalesa.
(País Valencià, 5 setembre 1989 – 29 novembre 2013)
Canal de la televisió autonòmica valenciana, creat dins l’ens de Televisió de Valencia (TVV).
El 2013, amb moltes protestes dels treballadors i de diversos col·lectius i partits polítics, el govern valencià del PP va posar fi a les emissions.
El 10 de juny de 2018 es va reobrir amb el nom d’À punt.
(País Valencià, segle XV)
Personatge femení. Tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella. Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat.
Tant la narració Tragèdia de Caldesa, de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics.
En dos altres poemes, de datació probablement posterior (A Caldesa i Debat ab Caldesa), la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes.
S’han perdut dues cartes d’amor de Roís de Corella a Caldesa.
(País Valencià, 1932 – 1939)
Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l’organització Exploradores de España.
Dades dels Països Catalans 