Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1509)

Escriptor. Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís. El 1473 lluità al Rosselló contra els francesos, on es reuní, junt amb altres nobles, amb l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i avançà sobre Perpinyà, on era assetjat Joan II el Sense Fe, i obligà els francesos a retirar-se.

És autor d’una breu obra al·legòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuacions, vicis e formes d’amor, escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496. Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval.

Alguns aspectes d’aquesta obra reapareixen, en un estil molt diferent, en una altra obra seva publicada al Cancionero General (1511) d’Hernando del Castillo, on també són incloses unes altres quatre poesies castellanes seves. Sembla que fou el primer baró de Toga.

Carròs i de Ribelles, Berenguer

3 Respostes

(País Valencià, vers 1333 – 1372/74)

Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer (I) Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III el Cerimoniós li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra (1363).

Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n’exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371).

La seva filla i successora fou Violant de Carròs (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Successora del seu pare al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer (II) Carròs.

Carròs i de Cruïlles, Francesc

5 Respostes

(País Valencià, segle XIII – vers 1339)

Noble. Senyor de Rebollet. Fou una figura important del seu temps. Va ser capità de les galeres del reialme de València (1312). Comandà l’armada que va anar a la conquesta de Sardenya (1323) i derrotà l’armada pisana (1324) i més tard la genovesa (1325). Fou premiat pel rei Jaume II el Just amb extensos feus. Participà a Lleida en les discussions dels drets de successió del reialme de Mallorca.

Fou governador de Sardenya. Poc temps després Ramon de Peralta fou enviat a l’illa com a capità general de guerra. Fou atacat pels pisans prop de la costa. Carròs no sortí a ajudar-lo. Començà així una dura enemistat entre ambdós personatges.

Després d’enfrontar-se a Bonaire, ambdós foren destituïts i Francesc tornà a Catalunya, on fou perdonat pel rei, i es retirà a les seves terres de València. El rei Alfons III el Benigne li donà el mer imperi de Rebollet i dels altres llocs (1331).

Fou el pare de Berenguer (I), Francesc, Nicolau i Jaume Carròs.

Carròs de Vilaragut i de Castellví, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – València, 14 agost 1544)

Diplomàtic. Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga. Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer. El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya i Germana de Foix a Itàlia.

Ambaixador reial a Anglaterra (1509-15), refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l’hostilitat de Lluís XII. El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic. L’ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reacció violenta: el 1520 fou rellevat pel castellà Juan Manuel i tornà a València.

Fou governador de Xàtiva i batlle general de València, càrrecs que passaren al seu fill Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava.

Carròs de Vilaragut -llinatge-

3 Respostes

Joan Carrós de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Carrossa de Vilaragut i de Pere Pardo de la Casta. Senyor d’Albaida, adquirí novament (1465) la baronia de Corbera, que els seus pares havien venut a la corona (1418). Es casà amb Brianda de Bellvís i foren els pares de Francesc Carròs Pardo de la Casta i i de Bellvís.

Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví  (País Valencià, segle XVI)  Alcaid i capità de Bugia. Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut. És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa (1515), assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili.

Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava  (País Valencià, segle XVI – València, 1555)  Funcionari reial. Baró de Toga; era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva (vers 1526) i de batlle general de València. Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà (1526). El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta. La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’aquest poeta.

Carrós de Centelles i Mercader, Cristòfor

3 Respostes

(País Valencià, segle XVI – 1624)

Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d’Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.

Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller.

El seu fill de la seva segona muller, fou:

Joaquim (I) Carròs de Centelles i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1674)  Fou el successor del seu pare. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d’Enric Carròs i de Centelles.

Carròs, Nicolau

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1347)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats. Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure (1344). Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats (1345).

Casat amb una filla de Berenguer de Palau (1321-22), no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs.

Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial per tornar a Catalunya (1346).

Carròs, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1343)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326).

Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III el Cerimoniós en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343).

El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda de Montcada, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol; foren els pares de:

Joana Carròs i Ximenis de Borriol (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda de Boixadors. També fou la mare de Teresa.

Carrós, Berenguer (II)

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1427)

Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, banquer de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles.

Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l’any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles i de Blanes, i hagué de fer front a l’oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.

Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d’acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes.

Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.

Carròs, Berenguer (I)

7 Respostes

(País Valencià, segle XIII – ?, abans 1336)

Noble. Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. En la seva joventut col·laborà en la lluita de Robert I de Nàpols contra Frederic II de Sicília (1313).

Posteriorment (1323) acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya i exercí per poc temps (1324) el càrrec de lloctinent reial. Fou un dels principals beneficiaris del repartiment de terres que seguí a la conquesta.

La seva primera muller fou Teresa Gombau d’Entença, germanastra de la infanta Teresa d’Entença. De la segona esposa, Geraldona de Ribelles, tingué el seu únic fill i successor, Berenguer Carròs i de Ribelles.