(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?, segle XIV)
Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant part del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló.
Aquest contingent seria delmat a la batalla dels Aidu di Turdu.
(País Valencià, vers 1405 – vers 1470)
(dit el Navarrès) Senyor de Guadalest. Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia. Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina Baixa.
El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, néta del rei Carles II de Navarra per la seva filla natural Joana de Navarra. El 1424 seguí el rei Alfons IV el Magnànim a Nàpols.
Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan de Cardona i de Navarra, amb qui el 1476 pledejà a València. Hug era partidari de Joan II el Sense Fe.
(País Valencià, segle XVI – 1543)
Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.
La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.
Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:
Joan de Cardona i Roís de Liori (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:
Felip de Cardona i de Borja (País Valencià, segle XVI) Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:
Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664) Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:
Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699) Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
(o Antoni de Borja) Noble. Iniciador de la branca dels marquesos de Castellnou. Comanador de l’orde de Sant Jaume, el qual heretà de la seva cosina materna Maria de Cardona i Colón la baronia de Castellnou, erigida en marquesat a favor del seu fill:
Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Noble. Primer marquès de Castellnou, lloctinent de Mallorca (1633-40) i cavaller de Calatrava. El seu fill i successor fou Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó.
(País Valencià, segle XVI – 1591)
Dama. Cosina germana de Felip de Cardona i de Borja, el qual heretà el marquesat de Guadalest a la mort de Maria, la qual s’intitulà duquessa de Veragua i marquesa de Jamaica, com el seu germà Cristòfor de Cardona i Colón.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Marí. Era patró i propietari d’una galiota.
A la primeria de 1410 capturà, després d’alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats.
La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa.
(País Valencià ?, segle XVI)
Compositor. Probablement de nom Bartomeu. Actuà a la cort del ducs de Calàbria i a la de Gandia.
Compongué La Trulla, ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà. Sobre l’adoració dels pastors a Betlem. L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha (Praga 1581).
És autor també del refrany polifònic del cant de la Sibil·la, d’un Credo, de motets i nadales, conservats a la col·legiata de Gandia. És un dels autors del Cançoner del duc de Calàbria.
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
(País Valencià, segle XVI)
Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, vers 1530), Onda i Cortes d’Arenós.
Dades dels Països Catalans 