(País Valencià, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc.
Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II el Gran, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d’Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).
(València, 1796 – País Valencià, després 1829)
Historiador i poeta dominicà.
És autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després.
(País Valencià, segle XVIII – després 1800)
Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800.
Juntament amb l’escultor Josep Esteve i Bonet, obrà el tabernacle d’argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Gravador. Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.
El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.
Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.
(País Valencià, segle XIV)
Argenter. El seu art era molt estimat. Realitzà les copes de premi per als concursos de ballesta que hom celebrava a València per aquell temps.
Consta que féu també alguns objectes per a la cort de Castella el 1396.
(País Valencià, segle XVIII – 1781)
Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768).
Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, el retaule major de l’església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l’església d’Almenara.
El seu fill i deixeble fou Jaume Molins (País Valencià, segle XVIII – València, 1782) Escultor. Esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l’església de Montesa i del retaule major de l’església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València.
(País Valencià, segle XIV)
Pintor. Sobresortí com a il·luminador.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor. Gaudí de bon prestigi.
Dades dels Països Catalans 