(País Valencià, segle XVIII)
Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València.
L’any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.
Roig, Nicolau Pasqual
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)
Rodrigo, Miquel
(País Valencià, segle XVI)
Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre.
Rocafull, Guillem de -lloctinent Mallorca-
(País Valencià, segle XVI)
Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades.
Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral.
No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558.
La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.
Riu-sec, Ramonet de
(País Valencià, 1352 – abans 1391)
Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peris d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se.
Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut.
Fou la seva germana Ramoneta de Riu-sec (País Valencià, segle XIV) A la mort del seu germà heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.
Riusec -varis bio-
Arnau de Riusec (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Bernat de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l’expedició que havia de reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I de Sicília i de Martí I el Jove.
Gabriel Riusec (País Valencià, segle XV) Jurista. Féu la transcripció dels Furs de València sobre els manuscrits conservats a l’arxiu municipal de la ciutat.
Galceran de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. En 1392, com el Bernat de Riusec, anà a Sicília amb l’expedició per posar-hi al tron Martí I el Jove i la reina Maria I de Sicília.
Ripoll, Bernat de
(País Valencià, segle XIV – Bòsfor, Àsia, 13 febrer 1352)
Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l’expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca.
El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l’estol de Ponç de Santapau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor.
Ripoll -varis bio-
Berenguer Ripoll (València, segle XIV) Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d’arbitratge que tractà del delicat afer d’aplicar el fur d’Aragó al País Valencià.
Bernat de Ripoll (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1370 fou ambaixador a Castella de Pere III el Cerimoniós.
Francesc Ripoll (País Valencià, segle XVI) Arquitecte. És notable l’edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.
Ribera, Pere Antoni
(País Valencià, segle XVII – València, 1680)
Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.
Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.
Ribera, Antoni de
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Compositor. Sembla que fou membre de la capella pontifícia en 1506-23.
És autor de dues misses a quatre veus, de nadales i de motets. Se li atribueixen composicions a tres i a quatre veus incloses al Misteri d’Elx al segle XVI, entre elles l’escena dels jueus.
Reixac, Joan
(País Valencià, segle XV – vers 1492)
Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d’innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480.
D’un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d’un cert arcaisme. La seva pintura d’inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al segle XV i que ja apuntaven en l’art de Jacomart.
La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l’església de Cubells i avui al Museu d’Art de Catalunya, i el del convent d’agustins de Rubielos de Mora.
Potser fou el pare de:
- Jeroni Reixac (País Valencià, segle XV) Escultor actiu a València.
- Pere Reixac (País Valencià, segle XV) Pintor.
Dades dels Països Catalans 