Arxiu d'etiquetes: Osona

Sant Pere de Torelló (Osona)

29 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 55,13 km2, 621 m alt, 2.437 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Fornés, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l’actualitat aquesta última ha desaparegut de manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. Àrea comercial de Vic.

La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc.

El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l’antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l’antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l’antiga masia d’Espaulella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Sescorts

5 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble, situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat; té només un portal nou (1561) i la sagristia i afegitons laterals (1771). Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic.

A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909.

Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782.

Entre aquests masos, tenen tradició plurisecular les Coromines, l’Esquenera, el Dot, Carerac, Joventeny, Sorribes, el Gosc, les Corts i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306.

Sant Martí de Centelles (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 25,55 km2, 404 m alt, 1.125 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. El terme municipal és accidentat pels cingles de Bertí i del Cerdà, i la major part cobert de boscos de pins i alzines amb algunes pastures.

Els terrenys conreats ocupen una petita part del terme municipal, hi predomina el secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i porcina, i granges avícoles. Indústria agropecuària, tèxtil, mecànica i de la construcció. Funció de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Restes de l’antic castell de Centelles, amb una capella romànica (segles XII-XIII). El cap municipal és el nucli de l’Abella.

Altres nuclis del terme són Sant Miquel Sesperxes, Valldaneu i la colònia de l’Oller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí d’Albars (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 14,73 km2, 629 m alt, 110 hab (2017)

0osona(o Sant Martí del Bas)  Situat a la subcomarca del Lluçanès, a les valls de les rieres Gavarresa i de Lluçanès. Els boscs de pins i el pasturatge ocupen una bona part del territori.

L’agricultura es tota de secà (cereals, patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Poblament en descens i dispers en diverses i antigues masies escampades pel terme.

El poble és a la dreta de la riera Gavarresa, centrat per l’església de Sant Martí. La casa del comú és a les cases de la Blava.

Dins el terme hi ha, també, la caseria de Beulaigua i les masies de Vilatammar, Fumanya, Almató, el Prat, les Vinyes, la Coromina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç del Munt -Osona-

7 Respostes

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Priorat canonical, situat en un extrem del terme, vora el cim del puig de Sant Llorenç (856 m), a l’inici de les Guilleries. Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç (882), que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles.

Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny (1067), perquè hi fundés un priorat benedictí. Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere (1125), que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt.

Des del 1161 consta que la nova comunitat seguia la regla de sant Agustí, que sembla que hi fou introduïda per mediació del monestir de l’Estany. La comunitat tenia el prior, cinc canonges i un prevere secular.

Començà a decaure al segle XIV, i sobretot al següent, amb els priors comendataris. Per bé que sense comunitat des del 1460, continuà amb priors seculars fins el 1760, que els seus béns foren donats per a dotació del nou seminari conciliar de Vic.

L’església perdé la volta en els terratrèmols del 1425, i fou refeta i consolidada entre el 1566 i el 1579.

El casal prioral, transformat els darrers segles en masia, i l’església prioral han estat restaurats i revalorats aquests darrers anys per un particular de Vic.

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,94 km2, 600 m alt, 3.101 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la riba esquerra d’un afluent del Gurri, accidentat a l’est per les Guilleries. Aquesta part muntanyosa, a l’est del terme, és ocupada per boscs de pins i alguns claps d’alzinar, i s’hi troben algunes antigues masies.

L’agricultura de secà, amb conreus de cereals, patates i farratges, es concentra a la part baixa de la població. Té importància també la ramaderia bovina i porcina. L’activitat tradicional ha estat la terrisseria, actualment molt reduïda. Hi ha indústria tèxtil. El terme ha esdevingut lloc d’estiueig des del començament del segle XX. Àrea comercial de Vic.

El poble es troba prop de l’antic casal fortificat de Bellpuig, a l’esquerra de la riera de Sant Julià (que desemboca al Gurri al terme de Vic); conserva moltes cases antigues amb llindes de pedra (Casal Núria); església de Sant Julià, d’origen romànic, ampliada i modificada diverses vegades.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Vilalleons (unit el 1941), el santuari de Puig-l’agulla i l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol – Escola Bellpuig – Club de Tennis

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)

19 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 0,92 km2, 536 m alt, 3.453 hab (2017)

0osonaSituat en un terreny muntanyós, al sector nord de la plana de Vic, prop de la riba dreta del Ter i voltat pel terme de les Masies de Voltregà. El terme, molt reduït, és ocupat gairebé del tot pels habitatges.

L’agricultura té poca importància; hi ha alguns horts i camps conreats i granges de bestiar porcí. Hi ha algunes petites fàbriques i tallers (indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, alimentària, de la construcció i de derivats de la fusta). Àrea comercial de Vic. Part de la població activa treballa a les indústries de les Masies de Voltregà.

La vila és troba enlairada en un petit pujol; l’església parroquial de Sant Hipòlit, esmentada ja el 965, fou bastida de nou en 1769-80, de tipus barroc; encara subsisteix la casa del gremi dels paraires, bastida el 1627.

El lloc fou fins al segle XVIII la capital del castell i de la baronia de Voltregà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Boi de Lluçanès (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 19,53 km2, 813 m alt, 515 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, als vessants meridionals del massís dels Munts. Comprèn la capçalera de la riera de Sorreigs. El sector forestal és ocupat per boscs de pins i alzines i pasturatges.

L’agricultura és bàsicament de secà: cereals (blat, ordi, civada, sègol), patates i farratge. Les principals activitats industrials són les tèxtils (cotó); tenien tradició els paraires. Darrerament s’ha desenvolupat la funció d’estiueig i segona residència. Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Boi, barroca, obra de Josep i Jacint Moretó (1763-75). La major part de les cases foren bastides al segle XVIII.

Dins el terme hi ha notables masies, com les del Vilar de Sant Boi, Vila-rasa, Viladecans, Cornet, etc, així com l’església de Sant Salvador d’Orís.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Bartomeu del Grau (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,40 km2, 868 m alt, 858 hab (2017)

0osonaSituat a l’altiplà del Lluçanès, separat del terme de Gurb pels cingles de Sant Bartomeu del Grau (904 m alt). L’àrea forestal és ocupada per bosc de pins i pasturatges.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi, civada i sègol) i patates. Ramaderia porcina. Indústria tèxtil. S’ha desenvolupat la funció d’estiueig i de segona residència (torres i urbanitzacions). Àrea comercial de Vic.

El poble es formà a partir del 1672 prop d’un antic hostal; el 1780 s’hi bastí l’actual església parroquial.

El municipi comprèn, també l’antiga quadra dels Boquers i les esglésies de Sant Genís Sadevesa i de Sant Jaume de Fenollet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,22 km2, 816 m alt, 86 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Ter. Gran part del terme és coberta de boscos de pins i alzines i brolles; els pasturatges ocupen un 29% de la superfície.

Agricultura de secà: blat, patates i blat de moro. La ramaderia, primordialment ovina, i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Agustí, inicialment sufragània de la de Lluçà, esmentada el 905, refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un nou portal vers el 1731.

El municipi comprèn, també, el raval de l’Alou (que es formà a la fi del segle XVIII), l’església de Sant Genís del Pi i el conegut santuari marià dels Munts, vinculat religiosament a Sant Boi de Lluçanès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques