Arxiu d'etiquetes: Osona

Santa Eugènia de Berga (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 7,01 km2, 538 m alt, 2.259 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic.

Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. Àrea comercial de Vic.

El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l’església parroquial de Santa Eugènia, que fou erigida a mitjan segle XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca.

Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d’Heures.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Màgic Món del Tren – Escola

Santa Cecília de Voltregà (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,63 km2, 519 m alt, 189 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la comarca, entre la plana de Vic i els contraforts de l’altiplà del Lluçanès, a la vall del Sorreigs, afluent del Ter, al nord-oest de Vic.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Important ramaderia (bestiar porcí). Àrea comercial de Vic.

La població viu totalment disseminada en pagesies, com Angelats, Puigpelat, Gallissans, Can Barrina, Salaverd i Can Guiu.

Al poble destaca l’antiga església parroquial de Santa Cecília, romànica, consagrada vers el 1093, que fou ampliada i modificada al segle XVIII.

El Gorg Negre és un lloc llegendari relacionat amb la bruixeria, al nord-oest del terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Vicenç de Torelló (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 6,56 km2, 555 m alt, 1.998 h (2017)

0osonaSituat al sector nord de la plana de Vic, entre el riu Ter i el seu afluent el Ges, accidentat per la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Els vessants muntanyosos estan coberts de boscos de pins, roures i alzines, i de prats naturals.

Les terres planes es dediquen a l’agricultura. Conreus de secà (cereals i patates). Bestiar boví i porcí. Avicultura. Indústria tèxtil tradicional. Escorxador. Àrea comercial de Vic.

El poble és en un petit serrat a la dreta del riu Ges. L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, és coneguda des del 1059, fou ampliada el 1624 i restaurada el 1974. Restes de l’antic castell de Torelló.

El terme comprèn, a més, les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Tomàs de Riudeperes

4 Respostes

(Calldetenes, Osona)

Canònica augustiniana i més tard convent franciscà i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.

Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol. Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de Santa Maria de Lledó.

Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats.

Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en ruïnes el monestir i el claustre.

El 1560 fou secularitzada i l’adquirí el bisbe de Barcelona, Jaume Caçador, que reedificà el claustre i l’antic monestir i hi fundà un convent franciscà que fou destinat a col·legi dels framenors franciscans de la província de Catalunya (1560-1821).

Entre el 1860 i el 1870 fou un seminari de missioners franciscans del Perú. El 1901 s’hi establiren els pares camils, que hi tingueren el seu seminari, fins que el 1971 passà a ser un centre d’educació especial de la comarca d’Osona.

En resta l’església del segle XI, un bonic claustre renaixentista i altres dependències cobertes amb nerviacions gòtiques, obra dels Caçador.

Sant Segimon del Montseny

2 Respostes

(Viladrau, Osona)

Santuari (1.230 m alt), situat al vessant nord-oest del Matagalls. Diu la tradició que fou construït a l’indret on féu penitència entre el 516 i el 520 sant Segimon, rei de Borgonya.

Consta documentalment el 1290 com a capella feta en una cova. Estigué regida per ermitans i donats dels segles XIV al XVIII. Entre els anys 1640 i 1782 es construïren les edificacions que formen l’actual conjunt de l’església i l’hostatgeria, i s’abandonaren les antigues, adossades al penyal. Fou secularitzat per la desamortització (1837).

Era obert del 30 d’abril al dia de Tots Sants. Durant l’hivern els ermitans habitaven a la capella de Santa Maria de l’Erola, prop de Can Gat. Marià Pidelaserra hi residí alguns mesos d’estiu del 1903 i hi pintà la seva famosa sèrie puntillista.

No té culte des del 1939 i s’han parat els treballs de restauració empresos entre el 1959 i el 1961.

Sant Salvador d’Orís

4 Respostes

(Sant Boi de Lluçanès, Osona)

(o Sant Salvador de Bellver)  Petita comunitat de canonges agustinians (952 m alt), que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal. Situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic.

La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110. El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada. Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV. L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat.

En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament.

Sant Sadurní d’Osormort (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 30,60 km2, 531 m alt, 79 hab (2017)

0osonaAccidentat pel massís de les Guilleries, a la dreta de la riera Major. El sector forestal ocupa una bona part del terme; hi ha boscs de pins, alzines, roures i també castanyers, faigs i pasturatges.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; s’hi conreen cereals, farratges, llegums i patates. Ramaderia porcina i bovina. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és a la dreta de la riera Major, centrada per l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica (segle X), reedificada al segle XI i restaurada recentment.

El municipi comprèn, a més, importants masies com la Verneda de Sant Ponç i la Verneda de Sant Feliu (amb l’antiga església de Sant Feliu de Planeses), el mas de Masferrer i la urbanització dels Bonjons. Restes ibèriques al puig Castellar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Quirze de Besora (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,10 km2, 587 m alt, 2.092 hab (2017)

0osonaSituat al sector meridional de la comarca, a la confluència del Ter amb el torrent de Clavella, afluent seu per l’esquerra, i al límit amb el Ripollès, comarca a la qual pertanyé fins el 1989. Boscos de pins i roures.

Compta amb un total de 168 explotacions agràries. El secà produeix fonamentalment cereals (blat, blat de moro, ordi i civada) i patates) i el regadiu (que aprofita aigües derivades del riu), hortalisses. Ramaderia bovina i porcina. Pedreres. Indústria tèxtil (cotonera i llanera), sidero-metal·lúrgica, destil·leries, de la construcció i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la vora del Ter. Església parroquial de Sant Quirze (1771), barroca neoclassicista. Pont gòtic sobre el Ter. Restes ibèriques i romanes. El lloc fou de la jurisdicció del castell de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Tennis

Sant Pere de Torelló (Osona)

31 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 55,13 km2, 621 m alt, 2.437 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Fornés, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l’actualitat aquesta última ha desaparegut de manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. Àrea comercial de Vic.

La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc.

El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l’antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l’antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l’antiga masia d’Espaulella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Sescorts

6 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble, situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat; té només un portal nou (1561) i la sagristia i afegitons laterals (1771). Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic.

A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909.

Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782.

Entre aquests masos, tenen tradició plurisecular les Coromines, l’Esquenera, el Dot, Carerac, Joventeny, Sorribes, el Gosc, les Corts i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306.