Arxiu d'etiquetes: Osona

Vola, la

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Poble i antiga parròquia rural (Sant Andreu de la Vola), situada a la vall del riu Fornès, a l’angle entre les serres de Cabrera i de Curull.

El lloc, amb el nom d’Avetola, existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828.

El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló. El terme s’ha despoblat quasi totalment. Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme.

És popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta encara acudits i facècies.

Vinyoles d’Orís

(les Masies de Voltregà, Osona)

Poble. És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units.

El nucli primitiu, a 562 m alt, és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve (un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment); el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra.

Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.

El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, i originàriament formava part del terme del castell d’Orís; però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà.

El 1797 se separà de la baronia i batllia única amb Sant Hipòlit de Voltregà, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània Sant Miquel d’Ordeig.

Vilanova de Sau (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 58,84 km2, 558 m alt, 313 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, drenat pel Ter i a les ribes de l’embassament de Sau, s’estèn fins al límit amb la Selva.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els més estesos són els de cereals (blat, ordi, civada i moresc) i patates. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Turisme i esports aquàtics (port esportiu al pantà). Àrea comercial de Vic.

El poble és al sud-est del terme, als vessants de la serra de Puigdefar; es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica, força modificada.

El municipi comprèn també l’antic monestir i moderna urbanització de Vallclara, les parròquies de Sant Pere de Castanyadell i Sant Andreu de Bancells i el jaciment arqueològic de la Cova del Cingle Vermell, així com notables masies. Al segle XVI comprenia tot l’antic terme de Sau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilalleons

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Poble i antic municipi, unit el 1942 a l’actual. S’estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies.

La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell. L’església (Santa Maria), que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021; fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i subsisteix íntegrament, amb alguns afegitons tardans.

Al segle XIV part de la seva antiga parròquia se separà del terme de Taradell i formà una quadra civil amb Santa Eugènia de Berga, que a partir del 1385 tingueren la categoria de carrers de Vic.

Es constituí municipi independent vers el 1823, fins a la moderna fusió amb l’actual.

Viladrau (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 50,73 km2, 821 m alt, 1.038 hab (2017)

0osonaSituat al peu del Montseny, que accidenta una part del terme, a l’àrea de contacte amb les Guilleries, a l’extrem sud-est de la comarca.

Agricultura de secà (cereals, patates i lleguminoses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria tèxtil. Al seu prestigi com a centre d’estiueig tradicional hi contribuïren principalment els cercles noucentistes, especialment Guerau de Liost. Explotació de jaciments de barita. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Martí, de base romànica.

Al terme s’hi troba el santuari de Sant Segimon del Montseny (1290) a 1.230 m alt, la capella de l’Erola i també masies, algunes fortificades (com el mas de la Sala, on nasqué el famós bandoler Joan de Serrallonga), i xalets.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vidrà (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,39 km2, 982 m alt, 177 hab (2017)

0osonaSituat a l’alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d’importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l’església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de Creu de l’Arç i la important masia del Cavaller de Vidrà, barroca.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siuret i Collfred, les esglésies romàniques de Sant Bartomeu de Covildases i Santa Margarida de Cabagès, l’antiga parròquia de Sant Pere de Milany, el veïnat de Palau i diverses masies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vic, catedral de

(Vic, Osona)

Temple principal de la diòcesi de Vic, que té com a titular sant Pere. El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat; foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826.

En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae, dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué de fer noves obres, a les dues primeres el 925 i a la tercera el 956. Prop d’aquesta catedral es formà la primera canònica aquisgranesa, que fou estructurada de nou i dotada el 957.

Abans del 970 la catedral de Sant Pere fou ampliada, però no resistí l’empenta renovadora del bisbe Oliba, que féu construir una nova catedral, d’una gran nau amb transsepte i cinc absis, amb un esvelt campanar al seu costat, que fou consagrada el 1038. A la mateixa catedral construí una cripta, en la qual aprofità capitells de tipus califal de l’obra anterior.

La canònica de Vic no tenia pràcticament vida comunitària al principi del segle XI i, tot i no tenir cap renovació substancial, com els de la resta del país, rebé una gran empenta de l’acció d’Oliba i creà un actiu escriptori, que regentà el canonge Esmenir Quíntila entre els anys 1029 i 1080. Molts d’aquests llibres i dels fets en temps del seu nebot i successor Guillem Ramon, cabiscol i a la vegada abat d’Àger, es conserven encara a l’arxiu capitular. La renovació d’Oliba englobà l’església de Sant Miquel, i la de Santa Maria fou reemplaçada el 1180 per una altra de pla circular, que subsistia l’actual plaça de la catedral fins el 1781.

Al costat de la catedral es féu l’edifici de la canònica, amb un ampli claustre d’arcades simples, de la fi del segle XI, de l’època que el bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà intentà de reformar la canònica (1080-99). Sobre aquest claustre es construí a partir del 1323 un nou claustre, d’esveltes arcades d’ogiva, dotades de claraboies calades en pedra entre contraforts que les lligaven a la part baixa, sota la direcció de Ramon Despuig, ajudat per Bartomeu Ladernosa, que el succeí a partir del 1359, i fou acabat a la fi del segle per Antoni Valls i Guillem Conangle, vers el 1401, sota la direcció del mestre Antoni Valls, es modificà el presbiteri, es feren capelles a l’extrem del transsepte i es prescindí de la cripta per donar lloc al gran retaule gòtic d’alabastre, encara conservat, obra de Pere Oller (1424).

El nombre de canonges, que residien prop de la catedral, fou fixat en 30 el 1229, època en què es creà també una nova escola catedralícia, que tenia dues càtedres, de gramàtica i lògica, a partir del 1238, i es reduí a 20 a partir del 1264. Els canonges mantenien un hospital de pelegrins o albergueria, del qual resta una bona part de l’edificació en el carreró del seu nom, darrere la catedral.

Al principi del segle XVII hi hagué l’intent de construir una nova catedral, i hom edificà només la capella de Sant Bernat Calbó, sota el campanar, obra de l’arquitecte de Mataró Jaume Vendrell (1633), seguida de les capelles immediates que formen el costat del nord de la catedral actual, segons el pla reprès pel tracista fra Josep de la Concepció (1679).

vic_catedral2El 1781 el bisbe Antonio Manuel de Hartalejo decidí la nova construcció segons els plans de l’arquitecte Josep Moretó. Per tenir més espai hom derrocà la rotonda de Santa Maria i es desmuntaren els claustres, que foren reconstruïts més tard, un xic més reduïts i sense capelles. La nova catedral, que ocupa tot l’àmbit i transsepte de la romànica, es construí, aprofitant les capelles de la banda del nord, d’estil neoclassicista. La seva gran estructura, freda i un xic desemparada, fou decorada pel pintor Josep Maria Sert i Badia abans del 1930, per iniciativa del bisbe Josep Torras i Bages.

Pel juliol de 1936 fou incendiada, es perderen les pintures de Sert i s’esfondraren les voltes de les naus. Fou reconstruïda a partir del 1940 (tornà a tenir culte el 1945), s’obrí de nou l’antiga cripta romànica, excavada i refeta amb els seus elements genuïns, i hom construí el deambulatori, on es col·locà l’antic retaule de Pere Oller, Josep M. Sert emprengué la composició d’unes noves pintures, que romangueren incompletes a la seva mort (1945).

La capella de Sant Bernat Calbó conserva l’urna barroca d’argent que conté les despulles d’aquest bisbe (mort el 1243), obra de l’orfebre Joan Matons (1728). Al costat del claustre hi ha l’antiga sala capitular, acabada el 1350, i la capella de la Rodona, edificada per l’arquitecte Josep Moretó.

Enllaç web: catedral de Vic

Vic (Osona)

Municipi i capital comarcal d’Osona (Catalunya): 30,58 km2, 484 m alt, 43.964 hab (2017)

0osona

Situat al centre de la plana de Vic, sobre els rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, que drenen el terme.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals (blat i moresc), patates i farratge; hi predominen les explotacions agràries petites. Hi és important la ramaderia bovina i porcina, i, en menor mesura, l’avicultura. L’activitat econòmica principal és la indústria; sobresurten el sector del tèxtil, l’adoberia (la primera de Catalunya), la metal·lúrgica, la de la construcció, la de derivats de la fusta (mobles, especialment), l’alimentària (embotits) i la fabricació de materials per a la construcció (vidres, rajoles, guix i ceràmica).

També és molt notable l’activitat comercial, tant en els mercats setmanals, que centralitzen el comerç de bona part de la Catalunya central i tenen una àmplia àrea d’influència (Osona, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya), com en els fires de Tot Sants, Nadal, Quaresma i singularment el mercat del Ram. La ciutat organitza, des del 1989, el Mercat de la Música Viva.

Demogràficament, decreixé durant la segona meitat del segle XIX, però ha augmentat durant el segle XX, especialment a partir del 1950. Vic concentrava el 21% de la població comarcal l’any 1857, i el 26,3% el 1970. La recessió industrial l’afectà més que a la resta de la comarca, i així, la concentració ha baixat fins a 24,7% (1996).

D’antiga ascendència ibèrica, el desenvolupament urbanístic de la vila data del segle XVIII, quan, superades les muralles, començaren a construir-se els barris nous a l’oest i al sud del nucli antic, situat a l’entorn de la gran plaça del Mercadal. Compta amb Universitat privada, creada el 1997, que inclou els Estudis Universitaris, en funcionament des del 1977. Hospital comarcal. Seu episcopal.

HISTÒRIA.- D’origen molt antic, apareix primerament amb el nom d’Ausa, com a cap del poble iber dels ausetans. Després va ésser un municipi romà. A l’època visigòtica la seu episcopal va tenir importància, però sembla que la invasió musulmana va produir un extermini gairebé total de la població. Un cop repoblada pels comtes de Barcelona i restaurada la seu episcopal, durant diversos segles la ciutat es trobà dividida entre dues jurisdiccions, l’una eclesiàstica i l’altra laica, la qual cosa provocà nombrosos conflictes, aquesta situació es va mantenir fins al 1450. Vic va exercir també un paper molt important en les revoltes contra Joan II el Sense Fe, Felip IV i Felip V de Borbó. A partir de la segona meitat del segle XIX, tingué un creixement més lent que el d’altres ciutats de Catalunya, per raó de la poca intensitat del desenvolupament industrial.

ART.- Temple romà (segle III), molt restaurat. Catedral, fundada al segle XI i reconstruïda al segle XIX, en estil neoclàssic; del primitiu edifici romànic es conserven la cripta i el campanar (segle XI). L’interior és decorat amb murals de Josep Maria Sert i guarda un retaule de Pere Oller (1426); té un claustre gòtic (segle XIV). El Museu Episcopal té una importantíssima col·lecció d’art medieval català.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Veu de Montserrat, La

(Vic, Osona, 2 febrer 1878 – 24 desembre 1901)

Setmanari en català. Fundat per Jaume Collell. A la fi del 1900 passà a ésser mensual. Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi col·laboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880.

Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el “Diari Català” i amb el Centre Català de Valentí Almirall. Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del mil·lenari de Montserrat (1880) i la de la restauració de Ripoll (1886).

El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a instàncies de Narcís Verdaguer i Callís -fou substituït en la direcció per Ramon Sala-, i la seva dimissió fou seguida per la de molts dels col·laboradors més destacats. Perdé aleshores el seu caràcter polític -que fou continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya” (1891), inspirat per Collell-, i tingué un interès simplement cultural (en aquest sentit cal remarcar la col·laboració de Josep Gudiol).

Torelló (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,48 km2, 508 m alt, 13.995 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de la serra de Bellmunt, a la confluència del Ter amb el seu afluent esquerre el Ges, al nord de Vic.

L’agricultura és quasi totalment de secà, i es reguen únicament horts familiars que produeixen hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), patates i farratges. Ramaderia bovina i sobretot porcina. Avicultura. És un centre industrial tradicional; al final del segle XVIII (1787) hi havia establiments dedicats a la fabricació de baietes, pintes (9 establiments) i objectes de torneria de banya i fusta (40 establiments), i durant el segle XIX es desenvolupà la indústria tèxtil, aprofitant la força hidràulica del Ter. En l’actualitat hi sobresurten la indústria de filats i teixits de cotó, la indústria sidero-metal·lúrgica i de torneria de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble, que és a l’esquerra del riu Ges, es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, dels segles XVII-XVIII. La moderna expansió urbana ha fet crear nous barris i la nova parròquia de Montserrat. Prop de la vila hi ha el santuari de Rocaprevera.

Al terme hi ha notables masies: Espadamala, Cervià, Puigbacó, Puigdassalit, etc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques