Arxiu d'etiquetes: Osona

Tavèrnoles (Osona)

6 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 18,76 km2, 537 m alt, 317 hab (2017)

0osonaSituat a les Guilleries, a la dreta del Ter i el seu afluent, la riera de Tavèrnoles, a la plana de Vic, accidentat per la serra de Savassona. Una gran part del terme municipal és ocupada per vegetació natural (boscos de pins, alzines i roures).

Agricultura de secà (blat, ordi, panís, patates i farratges). Important ramaderia (bovins, ovins i porcins); avicultura. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és centrat per l’interessant església parroquial romànica de Sant Esteve (erigida el 1083 i modificada el 1728 amb una nova façana), amb una cripta i de planta d’una sola nau coberta amb volta.

Al terme hi ha també el poble i antic castell de Savassona (amb l’església romànica de Sant Feliu de Savassona).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Taradell (Osona)

24 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 26,48 km2, 623 m alt, 6.344 hab (2017)

0osonaSituat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural.

L’agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Taradell; l’església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l’antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l’extensa baronia de Taradell.

El terme comprèn també l’antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Deportiva

Sora (Osona)

10 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 31,73 km2, 716 m alt, 193 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, al límit amb el Ripollès, a l’esquerra de la riera de Sora, afluent del Ter per la dreta; el sector meridional és drenat per la riera de Cussons. Tot el terme és accidentat pel massís dels Munts, per aixó les dues terceres parts del territori són ocupades per bosc, prats i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Població disseminada, en descens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, refeta al segle XVII.

El municipi comprèn, a més, les esglésies de Sant Pere el Puig, Sant Pere el Pla i Sant Joan de Sora, la masia de Rocafiguera, l’antic castell de Duocastella, el poble de Sant Miquel de Gallifa i els veïnats del Serradet, Corbatera i Cussons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sobremunt (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,79 km2, 881 m alt, 84 hab (2017)

0osona(o Sant Martí de Sobremunt)  Situat al sector oriental del Lluçanès, separat de la plana de Vic per la serra de Sobremunt, al nord-oest de la ciutat de Vic. El bosc de pins, roures i alzines ocupa una bona part del terme.

L’agricultura es de secà, amb conreus de cereals, farratge, patates i llegums. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Àrea comercial de Vic.

El poble és al sector més septentrional del terme, centrat per l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1094, reedificada el 1620 i ampliada el 1760 i el 1890 amb l’espaiosa capella fonda; el campanar és modern.

El municipi comprèn també l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Seva (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 30,40 km2, 663 m alt, 3.451 hab (2017)

0osonaSituat al vessant nord-oest del Montseny, a la plana de Vic, prop del Gurri, al sud-est de la comarca. Gran part del terme és ocupat pel bosc.

Agricultura amb tots el conreus de secà; els productes principals són els cereals (blat) i les patates; la propietat de la terra està molt repartida, amb predomini de les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil, de derivats de la fusta, alimentària i de la construcció. Ha estat un nucli d’estiueig tradicional i un centre residencial (el Muntanyà). Àrea comercial de Vic.

El poble és a la capçalera del riu Gurri. Església parroquial de Santa Maria, romànica.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Antoni de les Codines, l’església de Valldoriola i la masia i l’església de Sobrevia, a més de notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sau -grup musical-

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1986 – )

Grup de rock. Format per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant.

Iniciats amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament, la seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar (1987), Per la porta de servei (1989), Quina nit! (1990), El més gran dels pecadors (1992), Concert de mitjanit (1993), Junts de nou per primer cop (1994), Cançons perdudes, rareses i remescles (1995) i Amb la lluna a l’esquena (1998).

Després de la mort de Sabater (1999), Sala continuà la seva carrera en solitari, que es consolidà amb Carpe diem (2001) i Crítica de la raó pura (2004). Coincidint amb el quart aniversari de la mort de Sabater s’edità un recull de les millors cançons de Sau en tres discos compactes: Un grapat de cançons per si mai et fan falta. 1986-1999.

Santa Maria del Barri

1 Resposta

(Tona, Osona)

Antiga església, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al sud del puig del castell de Tona, prop de la població.

Existia el 1011. Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es reféu entre el 1570 i el 1579 (havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427), si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta pre-romànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI. Les columnes lobulades, amb nerviacions i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral.

Tingué sempre un caràcter d’ajuda de la parròquia del castell, aspecte que s’accentuà al llarg dels segles XVI i XVII, quan es formà la població actual de Tona. El 1723 s’obtingué que el culte i la titularitat de l’església passessin a la del Barri, fins que es construí l’església actual de la població (1840).

Fou de patronat dels hereus del casal del Barri (donzells i cavallers), situat davant la capella, i després dels Planell. També s’hi féu un altar del Roser i fou lloc de devocions populars.

Per la segona Pasqua hi té lloc el ball de la Rosa amb motiu de l’Aplec de la Rosa. És un lloc de molta devoció comarcana.

Esquirol, l’ (Osona)

19 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 61,80 km2, 693 m alt, 2.161 hab (2017)

0osona

(o Santa Maria de Corcó)  Situat a mig pendent de l’altiplà de Collsacabra, al límit amb la Garrotxa, al nord-est de Vic.

El sector més baix del terme té l’agricultura pròpia de la plana: cereals (blat, civada, sègol), alfals, patates, blat de moro, mentre que el sector més alt i accidentat és cobert de grans boscs (faigs, roures, alzines) i pasturatges. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura. Petita indústria tèxtil. Turisme. Àrea comercial de Vic.

El poble es formà a partir de mitjan segle XI al voltant de l’antic hostal de l’Esquirol; l’església parroquial fou destruïda el 1936 (excepte el campanar) i refeta després del 1940.

Al terme hi ha masies de gran valor arquitectònic i comprèn, també, els pobles de Sant Martí Sescorts, Cantonigròs (centre d’estiueig) i Sant Julià de Cabrera, el santuari marià de Cabrera i l’antic lloc de Sant Vicenç Sarriera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Besora (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 24,73 km2, 866 m alt, 147 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la comarca, en un terreny muntanyós, accidentat pels darrers contraforts occidentals de la serra de Santa Magdalena, al nord de la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos de pins, roures i faigs.

Agricultura de secà: cereals i farratges. Bestiar boví, oví i porcí; aviram. Petita indústria. Formà part de l’àrea comercial de Vic.

Al poble destaquen les restes del castell de Besora (conegut des del 875) i l’església parroquial de Santa Maria (originàriament romànica i desmantellada el 1838 pels reialistes i reconstruïda posteriorment).

Al terme s’hi troben el poble del Pla de Teià (cap del municipi), els veïnats dels Bevís i del Mir i notables masies, com el mas i l’església pre-romànica de Sant Moi o Sant Mus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

9 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,82 km2, 568 m alt, 1.289 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a l’oest de la ciutat, al peu de la serralada de Ponent, al límit amb el Bages. És drenat per la riera de Santa Eulàlia i per la de Muntanyola, que juntes formen el riu Mèder. Els boscs i els pasturatges ocupen bona part del terme.

L’agricultura és tota de secà, els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada), farratges i patates. Ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i aviram. Indústria tèxtil, de mobles i de la construcció. Àrea comercial de Vic.

Modernament, la població ha experimentat un notable augment gràcies a la indústria, que ha contribuït a la modernització i expansió de la població.

El poble és a la vora de la riera de Santa Eulàlia. Església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 946 i modificada i ampliada el 1805. Antic castell de Torroella, convertit actualment en masia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola