(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)
Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).
(Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)
Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons.
(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
(castell de Ramefort, Foix, França, 15 agost 1775 – Organyà, Alt Urgell, 2 novembre 1839)
(o d’Espagne) Militar i comte d’Espanya. El 1827 dirigí la repressió contra els Malcontents i fou nomenat capità general de Catalunya per consell de F.T. Calomarde. Durant el seu govern (1827-32) portà a terme una política sistemàtica de terror contra els reialistes purs i contra els liberals, la qual cosa li guanyà l’odi d’ambdós sectors.
Substituït pel general Llauder (1832), fugí a Mallorca i després a França. Detingut a Perpinyà (1833), fou confinat a la ciutadella de Lilla. Fugí el 1838 i, d’acord amb el pretendent Carles V, prengué el comandament de la junta carlina de Berga.
La seva intransigència i la seva crueltat provocaren que fos destituït i detingut per la junta (1839), que decidí desterrar-lo a Andorra.
En trobar-se prop del pont de l’Espia, prop d’Organyà, fou assassinat i llançat al Segre.
(Organyà, Alt Urgell, 18 gener 1940 – València, 7 octubre 2020)
Realitzador cinematogràfic. Autor d’alguns curt-metratges –Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario.
Ja a Barcelona, va realitzar Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985).
També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986).
Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).
(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)
Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.
Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.
Dades dels Països Catalans 