Arxiu d'etiquetes: organismes

Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments

5 Respostes

(Catalunya, 1914 – )

Servei. Creat per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.

Precedit per les assignacions de la diputació amb aquests fins (1870) i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arissa (1954-78). Des del 1981 fou dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro.

El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat.

Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J. Puig i Cadafalch.

Des del 1987 s’anomena Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Servei de Biblioteques al Front

2 Respostes

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme dependent del departament de Cultura de la Generalitat. Creat per iniciativa d’Antoni M. Sbert el 1937.

El seu objectiu era el de regular el trasllat de llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat, vinculada a l’Institucó de les Lletres Catalanes, del departament de Cultura.

Així es recollia i regularitzava la iniciativa de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, que des de l’agost de 1936 iniciaren remeses de llibres per als soldats del front d’Aragó.

Hom radicà dos grans dipòsits de 10.000 llibres a Cervera i Tarragona, a partir dels quals s’enviaven llibreries mòbils als diversos fronts. Les bibliotecàries eren les de la Generalitat.

Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1985 – )

Conjunt d’òrgans de l’administració catalana d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents.

Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació; els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona.

Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’Arxiu de la Corona d’Aragó -actualment de titularitat i gestió estatal- i els arxius diocesans i capitulars de l’Església Catòlica.

Els arxius de la Generalitat són l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Parlament de Catalunya, l’Arxiu del Síndic de Greuges, l’Arxiu de la Sindicatura de Comptes, l’Arxiu del Consell Consultiu, els arxius centrals administratius dels diversos departaments de la Generalitat, els arxius de les entitats vinculades a la Generalitat i els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Aquesta xarxa és, juntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’estructura bàsica d’aquest sistema arxivístic i està en procés de creació, ja que aproximadament un terç de les comarques no disposa encara d’aquest equipament cultural, bàsic per a la protecció del seu patrimoni documental.

Enllaç web: Servei d’Arxius de la Generalitat

Servei Central d’Estadística

2 Respostes

(Catalunya, 1 juliol 1934 – 1939)

Organisme dependent de la presidència de la Generalitat. El dia 27 de juliol de 1934 en fou nomenat director J.A. Vandellòs. El servei continuà la publicació del “Butlletí Mensual d’Estadística”, que havia iniciat l’Institut d’Investigacions Econòmiques.

Recollí i publicà unes sèries molt acurades d’estadístiques del Principat: sobre la població el 1936, el moviment demogràfic, els pressuposts municipals i les produccions agro-pecuàries.

Durant els anys 1936-38 el director fou Jaume Alzina i Caules.

Servei Català de Col·locació

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – )

(SCC)  Agència pública de la Generalitat, de caire gratuït i voluntari, que posa en relació l’oferta i la demanda de treball a Catalunya.

Funcionà conjuntament amb l’INEM fins al 1998, quan els serveis d’aquest darrer organisme foren traspassats (exceptuant-ne, però, la gestió del subsidi d’atur) a la Generalitat; aquesta a partir d’aleshores gestionà els serveis del SCC a través de les Oficines de Treball.

A partir de l’1 d’abril de 2004 passà a anomenar-se Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Enllaç web: Servei d’Ocupació de Catalunya

Servei Aerològic de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1913 – 1923)

Organisme. Fundat de resultes del requeriment fet a l’Institut de Ciències pel Comitè Internacional Meteorològic perquè s’efectuessin a la Península observacions de les altes regions de l’aire mitjançant globus sonda.

Aquest servei, dirigit per Eduard Fontseré, ingressà com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’Aerostació Científica al començament del 1914. No tenia publicacions pròpies.

Els resultats de les observacions es trametien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que publicava les dades obtingudes per les seccions de la xarxa. Els estudis de caràcter local eren tramesos a l’Institut de Ciències, que els publicava als seus Arxius.

Santa Bàrbara, Companyia de

Deixa un comentari

(Girona, juny 1809 – desembre 1809)

Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.

El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy.

Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes.

Sant Redemptor, orde del

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1188 – 1196)

Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l’orde de Santa Maria de Montgaudi.

El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions.

El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius.

El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.

Sant Jordi de Levàdia, orde de

1 Resposta

(Grècia, 1382 – ? )

Orde militar, creat a la Grècia catalana pel rei Pere III.

Devia ésser una mera prolongació de l’orde dels cavallers de Sant Jordi d’Alfama que tingué la seva seu al castell de Levàdia.

Sant Jordi d’Alfama, orde de

8 Respostes

(Catalunya, 1201 – 1400)

Orde militar fundat per Pere I de Catalunya. L’investí amb el domini de les terres del desert d’Alfama (l’Ametlla de Mar).

L’orde es regí per la regla de Sant Agustí, fou confirmat (vers 1373) pel papa Gregori XI a instàncies de Pere III el Cerimoniós i rebé d’aquest monarca el lloc d’Aranda.

El rei Martí I l’Humà, davant la decadència de l’orde, l’adjuntà al de Montesa, acte que fou confirmat pel papa Benet XIII pel gener de 1400.