(València, segle XVII – 1749)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.
Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).
(Alcúdia, Mallorca, 1687 – Palma de Mallorca, 1757)
Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber.
(Dénia, Marina Alta, segle XVIII – Medina Sidònia, Andalusia, 1765)
Franciscà. Fou orador remarcable. Acompanyà a Itàlia el seu mestre fra Josep Sirera, i pronuncià les conclusions del capítol general celebrat a Florència.
(Paiporta, Horta, 1701 – València, 1782)
Religiós. Escriví en castellà bon nombre d’obres piadoses.
Sobresortí com a orador sagrat.
(Albocàsser, Alt Maestrat, 29 març 1884 – Silla, Horta, 27 setembre 1936)
Eclesiàstic. Era canonge magistral de la catedral de València. Durant algun temps visqué al Col·legi Espanyol de Roma. Fou bon orador, no sols d’església sinó també profà.
Tingué bon ressò el discurs que pronuncià com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1921. L’any anterior havia publicat Los grandes fracasos modernos, el més ambiciós dels seus escrits.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 1766 – 1826)
Orador i historiador. Deixà un cert nombre d’escrits de caràcter històric.
(Palma de Mallorca, 1785 – 1851)
Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.
(Llíria, Camp de Túria, segle XVIII – 1774)
Religiós franciscà. Tingué gran fama com a orador sagrat i deixà escrits molts dels seus sermons.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare dominicà. Sobresortí com a orador sagrat.
Alguns dels seus sermons foren publicats.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.
Dades dels Països Catalans 