Despoblat.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 febrer 1833 – València, 4 febrer 1905)
Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895).
Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Fou el pare de Manuel Iranzo i Benedito.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)
Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.
El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.
El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.
Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 gener 1791 – París, França, 27 juliol 1836)
Músic i compositor. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L’any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial.
Compositor d’òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu de Barcelona amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d’òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián.
D’ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l’Himne de Riego. S’hagué d’exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra.
Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l’Opéra-Comique de París.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)
Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.
Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)
Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.
Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.
Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.
Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)
Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.
Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.
Suposat antic nom de la ciutat d’Ontinyent.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )
Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).
Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.
El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 març 1840 – Madrid, 1898)
Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid.
Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata moruna).
Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.
Dades dels Països Catalans 