Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Gomis -varis bio-

2 Respostes

Joan Gomis  (Illes Balears, segle XVI)  Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).

Miquel Joan Gomis  (València, segle XVI – després 1570)  Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.

Pere Gomis  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.

Garcia, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.

Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.

Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.

Gamissà, Joan

Deixa un comentari

(València ?, segle XV – després 1491)

Poeta i notari (1472). Formà part del consell de la ciutat.

Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com una de les millors presentades.

Fabra i Calduch, Rafael

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)

Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.

Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.

Escrivà -varis/es bio-

5 Respostes

Arnalda Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.

Bertran Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

Domènec? Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  (o Dionís?)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

Francesc Escrivà  (País Valencià, segle XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII)  Cavaller de Montesa.

Guillemó Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1252/54)  Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

Marieta Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

Peirona Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

Pere Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

Pere Lluís Escrivà  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

Ramon Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

Salvador Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

Deyà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Menorca, segle XVIII)

Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d’una compilació dels privilegis de Menorca.

Delcós, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)

Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.

Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.

Constantinoble, acta de

1 Resposta

(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)

Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.

El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.

Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).

L’acta fou publicada en facsímil el 1958.

Compte, Francesc

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, segle XVI)

Escriptor. Fou notari d’Illa.

Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d’aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat.

Influí en historiadors com Andreu Bosc i Jeroni Pujades.

Castell, Antoni -notari-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.

El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.

El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.