(Tessàlia, Grècia, segle XIII – després 1380)
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria. Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu.
El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380.
Forma catalanitzada del nom grec d’Empúries, Emporeîon.
Els foceus hi van fundar una factoria primer (vers 580 aC) i després s’hi van establir definitivament.
(Catalunya, 1795)
Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d’Anoia.
(Nàpols i Sicília, 1442)
Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.
El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.
(Gironès)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Ramis.
Antic nom de la població de Mediona.
(Catalunya Nord, 1344 – 1659)
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.
(Catalunya)
Antic nom d’un riu. Comentat per Pomponi Mela i per Ptolomeu, identificat per alguns historiadors amb el Fluvià.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Miquel de Cladells.
Antic nom del municipi de Badia del Vallès.
Dades dels Països Catalans 