Arxiu d'etiquetes: nobles

Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms, Antoni d’

(Catalunya Nord, segle XVII – Perpinyà, 2 març 1705)

Fill i successor de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova. Heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d’Índies. Morí en un duel.

Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1688) del seu oncle matern, Ramon I d’Oms de Santapau, s’emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga.

Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d’Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial el 1730.

Tot i això, s’arribà a una convinença amb la filla i hereva d’Antoni, Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera (Catalunya, vers 1688 – 1759)  Muller d’Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja.

Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris.

Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.

Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova, Manuel d’

(Catalunya Nord, segle XVII – 1670)

Fill de Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc. Fou capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya.

Era senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d’Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell.

Durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i li fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat.

Fou pare d’Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms.

Oms i del Viver, Baltasar d’

(Catalunya Nord, segle XVII – Barcelona, 1656)

Senyor de Calça i Morellàs. Fill de Guerau d’Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar.

Visqué refugiat a Barcelona, i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. A la seva mort féu hereu el seu germà Tadeu.

Oms i de Tord, Josep d’

(Perpinyà, 25 juny 1722 – Barcelona, 18 febrer 1807)

Noble. Fill i successor de Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn.

Era comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, Bula d’Amunt, Sureda, Bages, el Soler d’Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc. El 1767 fou creat marquès d’Oms pel rei de França.

El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791, i el 1793, per evitar d’ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns.

Fou avi d’Elionor d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XVIII – 1809)  Dama.

Per mort sense fills, la successió passà a la seva germana Enriqueta d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XIX – 1866)  Comtessa de Formiguera. El 1815 li foren retornats els béns familiars que havien estat confiscats al seu avi, especialment el bosc de Formiguera i el palau d’Oms de Perpinyà.

Oms i de Santapau, Manuel d’

(Catalunya, 1651 – 1710)

Virrei del regne de Mallorca i del Perú i marquès de Castelldosrius.

Fou ambaixador de Carles II a la cort de Lluís IV i es demostrà addicte a la causa dels Borbons en la qüestió successòria de la corona espanyola.

El 1704 va ésser nomenat virrei del Perú, on es distingí per la seva protecció a les arts i a les lletres.

Va escriure algunes poesies i l’obra El Perseo.

Oms i de Saga, Berenguer IV d’

(Rosselló, segle XIV – vers 1423)

Polític. Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer III d’Oms i de Mura. El 1399 fou armat cavaller a Saragossa.

Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I l’Humà, en nom dels cavallers i homes de paratge. Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou i antiurgellista acèrrim.

Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat (1410). Després formà part del consell de Ferran I d’Antequera (1413), lluità contra Jaume II d’Urgell.

El 1418 era membre de la comissió de Molins de Rei que presentà la moció contra la provisió de càrrecs a estrangers.

Fou el pare de Bernat i de Berenguer V d’Oms i de Santapau.

Era germà de Berenguer IV, Bernat d’Oms i de Saga  (Catalunya Nord, segle XIV – 1429/30)  Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari. El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d’Oms i de Sagarriga.

Oms i Biure-Vilarig, Miquel d’

(Barcelona, segle XVI – després 1631)

Senyor de Sant Jordi Desvalls. Fill i hereu de Miquel d’Oms i Llull i de Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra.

Morí sense fills, i l’herència passà als seus nebots, els Boixadors, ciutadans honrats de Barcelona.

Oliver i de Boteller, Carles d’

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Participà a la junta de braços de 1713 que acordà la continuació de la resistència contra Felip V.

Fou capità de la Coronela. Es distingí molt especialment el 14 d’agost de 1714 durant la batalla del baluard de Santa Clara, en que els borbònics foren expulsats de les posicions que acabaven de conquerir.

Oliver de Boteller i Saragossa, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, 2 gener 1653 – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Germà de Jacint i de Gregori.

El 1684 fou capità de la coronela de Barcelona. Membre de la Junta de defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme (1697), intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés.

El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona.

Durant la Guerra de Successió lluità a favor del rei-arxiduc Carles III, que el creà vescomte (1706) i comte de Camprodon (1707).

Morí en la defensa del setge de Barcelona.

Oliver de Boteller i Saragossa, Jacint

(Tortosa, Baix Ebre, 1654 – Viena, Àustria, 1748)

Militar. Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto. Austriacista com els seus germans Josep i Gregori, defensà Barcelona com a capità de la Coronela (1706).

Carles III li concedí el títol de vescomte (1706), la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara (1708). Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick.

Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns. S’exilià a Viena, on arribà el 1715.

L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre les rendes de Flandes i el marquesat d’Oliver (1724), títol que fou rehabilitat el 1905 pels Despujol.