(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix molt lligat amb els Montcada de l’època, i tingué, a mitjan segle, alguna entrada al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1134 fou marmessor de Berenguer Ramon de Montcada, el pare de Beatriu i sogre i oncle del gran senescal Guillem Ramon IV.
(Catalunya, segle VIII)
Personatge fabulós de la reconquesta de Catalunya que se suposa vivent al segle VIII.
Segons la llegenda, vingué de Gascunya acompanyat dels nou barons de la fama (Dapifer de Montcada, Galceran Grau de Pinós, Hug de Mataplana, Iot Guillem de Cervera, Grau o Guillem de Cervelló, Pere Grau Alemany, Ramon d’Anglesola, Gispert de Ribelles i Berenguer d’Erill) i al capdavant d’un exèrcit de 25.000 homes, que reconquerí la terra catalana.
Otger morí al setge d’Empúries, i d’ell s’originà la nissaga dels comtes de Barcelona.
La llegenda, d’origen erudit, pretenia explicar la reconquesta sobre la participació franca, i alhora explicar l’origen del mot català, que es remuntava als Camps Catalàunics prop d’on fou derrotat Àtila i que erròniament se suposaven prop de Tolosa.
(Catalunya, segle IX – vers 870)
Comte de Girona amb el pagus de Besalú (vers 862-vers 870). Fou contemporani del poderós Bernat de Gòtia.
És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850.
Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista.
Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sol·licità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú.
El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya, favorable aquesta vegada a un tal Dodó, “vassall del fidel Otger”, que hom dubta d’identificar amb el comte homònim.
Abadal pensa que el govern d’Otger degué acabar amb la mort d’aquest comte, vers el 870.
Veure> Ferran Miró (erudit i escriptor català, 1833-1916).
Berenguer III d’Orís (Catalunya, segle XIV – abans 1352) Noble. Comprà (1345) als Conanglell la castlania del castell d’Orís. Fou el pare de:
Berenguer IV d’Orís (Catalunya, segle XIV – vers 1390) Heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló. Fou el pare de:
Berenguer V d’Orís (Catalunya, segle XIV – 1422) Començà a intitular-se baró d’Orís a partir del 1396, car ja n’havia comprat el domini directe i alodial.
(Catalunya, segle XIII – 1258)
(o Berenguer de Manlleu) Senyor del castell d’Orís. Fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu. Es casà amb Guillema de Manlleu.
Rebé (1222) del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís.
Fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís (Catalunya, segle XIII – 1280) Senyor del castell d’Orís. Es casà amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell. La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, fins a Berenguer III d’Orís.
(Orís, Osona, 1222 – segle XVIII)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal.
Iniciada amb Berenguer de Manlleu, dit després Berenguer I d’Orís.
(Orís, Osona, segle X – segle XI)
Llinatge de vicaris del castell d’Orís. Els primers que hom coneix són Unifred d’Orís (mort el 952) i Gausfred d’Orís (mort el 994), vicaris dels castell d’Orís.
A la mort de Pere d’Orís, el domini d’Orís fou infeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú. El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament.
El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificat.
Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i foren pares d’Arnau, Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne, el qual el convocà a la croada contra Granada, que finalment fou suspesa.
El 1352 fou alertat, entre els que vigilaven la frontera d’Aragó amb Castella, per temor d’algunes incursions de l’infant Ferran.
