(Orís, Osona, segle X – segle XI)
Llinatge de vicaris del castell d’Orís. Els primers que hom coneix són Unifred d’Orís (mort el 952) i Gausfred d’Orís (mort el 994), vicaris dels castell d’Orís.
A la mort de Pere d’Orís, el domini d’Orís fou infeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú. El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament.
El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificat.
Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i foren pares d’Arnau, Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne, el qual el convocà a la croada contra Granada, que finalment fou suspesa.
El 1352 fou alertat, entre els que vigilaven la frontera d’Aragó amb Castella, per temor d’algunes incursions de l’infant Ferran.
(Catalunya Nord, segle XVII – Perpinyà, 2 març 1705)
Fill i successor de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova. Heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d’Índies. Morí en un duel.
Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1688) del seu oncle matern, Ramon I d’Oms de Santapau, s’emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga.
Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d’Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial el 1730.
Tot i això, s’arribà a una convinença amb la filla i hereva d’Antoni, Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera (Catalunya, vers 1688 – 1759) Muller d’Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja.
Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris.
Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.
(Catalunya Nord, segle XVII – 1670)
Fill de Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc. Fou capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya.
Era senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d’Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell.
Durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i li fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat.
Fou pare d’Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc i d’Oms.
(Catalunya Nord, segle XVII – Barcelona, 1656)
Senyor de Calça i Morellàs. Fill de Guerau d’Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar.
Visqué refugiat a Barcelona, i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. A la seva mort féu hereu el seu germà Tadeu.
(Perpinyà, 25 juny 1722 – Barcelona, 18 febrer 1807)
Noble. Fill i successor de Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn.
Era comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, Bula d’Amunt, Sureda, Bages, el Soler d’Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc. El 1767 fou creat marquès d’Oms pel rei de França.
El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791, i el 1793, per evitar d’ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns.
Fou avi d’Elionor d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XVIII – 1809) Dama.
Per mort sense fills, la successió passà a la seva germana Enriqueta d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XIX – 1866) Comtessa de Formiguera. El 1815 li foren retornats els béns familiars que havien estat confiscats al seu avi, especialment el bosc de Formiguera i el palau d’Oms de Perpinyà.
(Catalunya, 1651 – 1710)
Virrei del regne de Mallorca i del Perú i marquès de Castelldosrius.
Fou ambaixador de Carles II a la cort de Lluís IV i es demostrà addicte a la causa dels Borbons en la qüestió successòria de la corona espanyola.
El 1704 va ésser nomenat virrei del Perú, on es distingí per la seva protecció a les arts i a les lletres.
Va escriure algunes poesies i l’obra El Perseo.
(Rosselló, segle XIV – vers 1423)
Polític. Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer III d’Oms i de Mura. El 1399 fou armat cavaller a Saragossa.
Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I l’Humà, en nom dels cavallers i homes de paratge. Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou i antiurgellista acèrrim.
Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat (1410). Després formà part del consell de Ferran I d’Antequera (1413), lluità contra Jaume II d’Urgell.
El 1418 era membre de la comissió de Molins de Rei que presentà la moció contra la provisió de càrrecs a estrangers.
Fou el pare de Bernat i de Berenguer V d’Oms i de Santapau.
Era germà de Berenguer IV, Bernat d’Oms i de Saga (Catalunya Nord, segle XIV – 1429/30) Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari. El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d’Oms i de Sagarriga.
(Barcelona, segle XVI – després 1631)
Senyor de Sant Jordi Desvalls. Fill i hereu de Miquel d’Oms i Llull i de Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra.
Morí sense fills, i l’herència passà als seus nebots, els Boixadors, ciutadans honrats de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 