Arxiu d'etiquetes: negocis

Studio Per

5 Respostes

(Barcelona, 1964 – 1984)

Grup d’arquitectes. Integrat des de la seva creació per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Formats a l’estudi de Frederic de Correa, representaren la modernitat característica dels ambients barcelonins de finals de la dècada del 1960, que Oriol Bohigas denominà Escola de Barcelona.

Durant la dècada següent es deixaren influir per corrents americans com el pop-art i l’arquitectura referencial de Venturi.

Treballaren en parelles (Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici) fins a principis de 1980, i després en solitari, bé que sense deixar la col·laboració de l’estudi.

Sopena, Editorial Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 2004)

Editorial fundada per Ramon Sopena i López (Perarrua, Aragó, 1869 – Caldes de Boí, Alta Ribagorça, 12 agost 1932). S’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües.

Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno, en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural (algunes en català).

Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina. En depenien també les Gràfiques Ramon Sopena.

Tancà el 2004 a causa de les greus dificultats econòmiques que patia.

Sonimag

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – 2015)

Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.

El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.

De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.

Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.

Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – segle XX)

Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència. Creada per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.

Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat. La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències.

Societat Catalana d’Edicions

2 Respostes

(Barcelona, 1910 – 1926)

Editorial fundada per Antoni Rovira i Virgili. El 1915 l’impressor de les obres, Ramon Tobella i Castelltort, la hi comprà i la continuà fins el 1926.

Publicà especialment assaigs, però també novel·les, contes, poesia i alguna traducció. Dels seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques, de Raimon Casellas, Història dels moviments nacionalistes, de Rovira i Virgili, Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement, de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns, d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc.

El catàleg reflecteix un clar eclecticisme entre autors modernistes i noucentistes.

Sindicat de Banquers de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 1998)

(SINDIBANK)  Entitat bancària. Creada amb un capital d’l milió de pessetes.

Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal -empreses individuals i familiars de caràcter comarcal- que incloïa entitats de tot Catalunya.

El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs -amb més volum, equip humà i organització- o la mateixa Administració.

El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil. No obstant això, la seva idiosincràsia es perdé un any després, quan la banca no anònima passà a formar part de l’Associació.

Després va pertànyer al Monte dei Paschi di Siena (tercer grup bancari italià). El 1991 posseïa uns recursos propis de 6.052 milions i de 64.197 d’aliens, duplicant els del 1988. Tenia una xarxa de 39 oficines.

Per dificultats econòmiques, l’any 1998 va ser absorbit per Bancaixa.

La Seda de Barcelona

Seda de Barcelona SA, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2014)

Empresa industrial tèxtil, productora de fibres artificials i sintètiques domiciliada a Barcelona i amb factories al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) i Alcalá de Henares (Madrid).

El capital inicial era propietat en un 57,5% de la companyia holandesa Akzo NV i comptava amb la col·laboració tècnica de l’empresa holandesa NV Research Arnehm. Participà en diverses companyies, entre les quals: Cyanenka SA, Shappe Tex SA, Iberenk.

Era l’empresa tèxtil més important d’Espanya; l’any 1977 comptava amb un volum de vendes d’11.494 milions de ptes. i una plantilla de 4.006 obrers.

Degut a dificultats financeres, l’empresa es tancà l’any 2014.

Sant Bernat de Montseny

1 Resposta

(Montseny, Vallès Oriental)

Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.

SAFA

3 Respostes

(Blanes, Selva, 1923 – 1990)

(Societat Anònima de Fibres Artificials) Empresa tèxtil. Constituïda per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’estat espanyol, i un grup industrial francès.

Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les instal·lacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes.

Durant la Guerra Civil fou bombardejada; la reconstrucció fou difícil i costosa.

El 1951 signà contracte amb Rhodiaceta —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya. El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster.

Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial a Sant Julià de Ramis (Gironès).

La multinacional francesa Rhône-Poulenc, que tenia el 60% del capital, adquirí el 40% restant a la família Vilà el 1986 i inicià un pla de modernització d’instal·lacions i sanejament financer.

El 1990 es passà a denominar Rhône-Poulenc Fibras, SA, empresa que el 1996 es fusionà amb la companyia Nylstar, S.A.

Roca Radiadors SA, Companyia

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat, 1929 – )

Empresa de radiadors i de material sanitari.

Fundada pels germans Roca que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.

Tingué 6 fàbriques als Països Catalans, 3 a la resta de l’estat i a Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i Xina.

El 1999 tenia 7.400 treballadors.

Té una gran importància l’exportació.