Arxiu d'etiquetes: músics

Camós i Cabruja, Lluís

(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)

Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.

El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).

Cadaqués, Orquestra de

(Cadaqués, Alt Empordà)

Veure> Orquestra de Cadaqués  (1988- ).

Cabané i Pibernat, Adolf

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)

Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.

Autor de música coral i de sardanes.

Buscarons i Pastells, Lluís

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)

Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.

Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).

Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.

Burés, colònia

(Castellbell i el Vilar, Bages)

(o el BurésColònia industrial, a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.

Hi ha una fàbrica tèxtil cotonera, fundada el 1872 per Esteve Burés i Arderiu; el 1971, que un aiguat la destruí, ocupava 800 treballadors.

La coral Capella de Música Burés fou fundada el 1915.

Bruguera i Moreras, Pere

(Catalunya, segle XVIII)

Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista.

Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos… (1777), en què defensava la teoria tradicional i s’oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.

Brotons i Soler, Salvador

(Barcelona, 17 juliol 1959 – )

Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra.

Com a flautista formà part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l’any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia –Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.

Borrell i Prat, Modest

(Mataró, Maresme, 1 desembre 1843 – Barcelona, 17 juliol 1906)

Contrabaixista, pianista i compositor. Féu concerts a Cuba (1865-74), a l’Argentina, al Paraguai (1886-91) i a les Filipines (1893-95).

Compongué danses i música d’església. És autor de Teoría musical (1875).

Bonell i Chanut, Ramon

(Barcelona, 25 febrer 1889 – 8 desembre 1963)

Professor de trompa. Ensenyà a l’Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona.

Formà part de diverses orquestres, entre les quals de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sots-director des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados.

bon caçador, El

(Catalunya)

Cançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n’ha recollit moltes variants.

L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà).