Coma de la vall de Núria, al vessant oriental del Puigmal.
Arxiu d'etiquetes: muntanyes
Florent
Llogaret, al sud del poble, als vessants del tossal de Florent, contrafort meridional de la Serrella.
Era lloc de moriscs (22 focs el 1602), de la fillola de Guadalest.
Favanella -Alcoià-
Llogaret, a l’est de la vila, al peu del cabeç de Favanella (998 m alt), contrafort occidental de la serra de Biscoi.
Evangèlica, s’
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Elevació (449 m alt), damunt la costa occidental (penyal de s’Evangèlica).
Hom bastí prop seu, al nord-est, el 1617, una torre de defensa anomenada torre Nova de s’Evangèlica.
Envalira, circ d’
Gran coma (2.812) d’origen glacial dels Pirineus andorrans, entre Encamp i la Concòrdia, que forma amb el circ de Pessons un circ compost.
És tancat al sud i a l’est pel port d’Envalira, i els pics Blanc i Negre d’Envalira (2.812 m alt) i el bony d’Envalira (2.645 m). Capçalera de la Valira d’Orient.
És un bon lloc de pasturatge i hi ha el refugi d’Envalira. A causa de la seva altitud, roman despoblat i és accessible amb telesquí des del Pas de la Casa.
Dret, port -Andorra-
Denui
Poble (1.312 m alt) de l’antic municipi de Nerill, a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l’Isàvena.
L’església parroquial és dedicada a sant Capràs.
Cregüenya, vall de
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Covil, pic del -Andorra-
Cim (2.798 m alt) de la cresta de Pessons, que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2.300 m alt), a la capçalera de la coma del Covil.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d’el Covil Petit (2.685 m).
Costa de Sant Miquel, puig de la
(o de la costa de Sacot) Antic volcà.
