(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)
Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.
La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.
(Alzira, Ribera Alta, 29 agost 1962 – )
“Aspar” Motociclista. Debutà al món de la competició el 1980 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de 50 cm3.
Posteriorment assolí els campionats del món de 80 cm3 (1986 a 88) i de 125 cm3 (1988).
Després de diverses temporades perjudicat per canvis d’equip, es retirà com a pilot el 1997 i formà una escuderia per competir al mundial.
(Almussafes, Ribera Baixa, 1976 – )
Empresa automobilística. Filial al 100% de Ford Motor Company.
El 1984 era la segona empresa del sector en l’àmbit estatal amb una producció de 239.514 vehicles, destinats en una bona part a l’exportació.
La seva quota en el mercat espanyol era del 15%, i amb una plantilla de 8.994 persones.
(Xest, Foia de Bunyol, 1998 – )
(ant: Circuit de la Comunitat Valenciana) Circuit de velocitat. Acull proves de motociclisme i d’automobilisme des del final del 1998.
Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes.
Enllaç web: Circuit Ricardo Tormo
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )
Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.
Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.
Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.
(Barcelona, 29 març 1963 – 27 agost 2015)
Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d’aquesta modalitat, darrere de Sito Pons.
Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).
Va morir en un accident de moto.
(Barcelona, 1945 – 1953)
Marca d’automòbils, creada per Eusebi Cortès i Cherto.
La casa produí diferents models: taxi, furgoneta, rural, etc.
Seguí el tipus dels cotxes alemanys “DKW”; el 1948 n’hi havia uns set-cents en circulació.
(Barcelona, 1917 – 1927)
Societat fabricant d’automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar.
La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l’experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l’exèrcit.
El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.
(Barcelona, 8 gener 1908 – 1951)
Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d’automòbils.
El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s’hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d’aviació.
El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.
(Barcelona, 1914 – 1959)
Empresa constructora d’automòbils. Fundada per Josep M. Armangué. Produí més d’un miler de vehicles, xifra estimable a l’època.
Els “David” eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil: el motor no podia tenir més de 1.100 cm3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg.
Ideat pel mateix Armangué a partir d’un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable.
Dades dels Països Catalans 