Arxiu d'etiquetes: Montsià

Freginals (Montsià)

4 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 17,59 km2, 126 m alt, 396 hab (2016)

0montsia

Estès per una vall per on passa el camí tradicional de Barcelona a València, entre el sector septentrional de les serres de Montsià i els contraforts sud-occidentals del Montsianell, a l’est, i la mola de Godall, a l’oest, al centre de la comarca, a la dreta de l’Ebre i al sud-oest d’Amposta. Una tercera part del territori no és conreat i és ocupat per pasturatges i garrigues; el bosc ha desaparegut.

L’agricultura és predominantment de secà, principalment oliveres, seguida per la vinya, els garrofers i els cereals. Hi ha una mica de regadiu. Cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població ha experimentat una constant davallada des de mitjan segle XIX.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.

Al terme hi ha diverses partides. La colonització del lloc fou iniciada el 1274 pel comanador hospitaler d’Ulldecona.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Cases d’Alcanar, les

5 Respostes

(Alcanar, Montsià)

Poble i barri marítim, a la costa, a 4 km del centre. La pesca és la principal activitat econòmica, especialment llagostins, a més de llenguado, moll o sípia. Hi ha una llotja, i hom projectà (1968) la construcció d’un espigó davant l’escar. Altra font econòmica és la funció de centre d’estiueig i de turisme.

L’església parroquial de Sant Pere és del 1865. La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim, fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès.

El 1740 Felip V de Borbó (avançant-se als posteriors projectes de Carles III de Borbó sobre Sant Carles de la Ràpita) atorgà el permís i els terrenys per a bastir-hi una gran població que havia d’anomenar-se Villa de San Felipe, planejada per Juan Caballero, sergent major de Tortosa; l’empresa, però, no prosperà.

Fins a la Guerra del Francès hi hagué una torre fortificada (torre de Sant Pere), amb guarnició, destruïda per les forces angleses. El permís d’embarcament per a la platja fou obtingut vers el 1862.

Amposta (Montsià)

54 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Montsià (Catalunya): 138,31 km2, 8 m alt, 20.654 hab (2016)

0montsiaSituat al començament del delta de l’Ebre, el terme forma part del port dels Alfacs. El canal de la dreta de l’Ebre, que prové de la presa de Xerta, en rega el terme i conflueix amb l’antic canal de navegació que arriba fins a Sant Carles de la Ràpita.

Hi predomina el conreu de l’arròs, però també s’hi cultiven hortalisses, cereals i pesca fluvial. Gran part de la indústria es deriva de l’agricultura: molins arrossers, fàbriques de farines i de paper; indústria química i pobl_ampostasidero-metal·lúrgica. Central hidràulica. Pedreres que s’aprofiten per a la fabricació de materials per a la construcció.

És la capital del delta. Àrea comercial de Tortosa.

amposta1HISTÒRIA.- L’any 1097 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona féu construir a Artau II de Pallars, el castell d’Amposta que Ramon Berenguer IV adjudicà (1149) a l’orde de Sant Joan per tal que contribuís a la presa de Tortosa. Durant la guerra contra Joan II, els veïns d’Amposta es refugiaren al castell i oposaren una forta resistència (1465) als exèrcits del rei, per la qual cosa ell manà que fos enderrocat (1466). Durant la primera guerra carlina fou assetjat per Ramon Cabrera amb 3.000 homes contra dues companyies soles, però aquestes pogueren resistir fins a rebre reforços de Tarragona i foragitar els carlins (1837).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Futbol – Club Natació

Alcanar (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 47,07 km2, 72 m alt, 9.494 hab (2016)

0montsiaEstès al llarg de la costa, a llevant de la serra del Montsià i al límit amb el País Valencià. És el municipi més meridional de Catalunya.

L’economia tradicional es basa en l’agricultura de regadiu, l’apicultura i la pesca, activitats complementades actualment pel turisme.

Al poble destaca l’església de Sant Miquel, d’estil renaixentista, presenta voltes amb nervadures gòtiques. El 15 d’agost s’hi celebra la festa de bous.

Dins el terme es troben el santuari del Remei d’Alcanar i el despoblat de Benifallim. A la costa, el barri marítim de les Cases d’Alcanar, originalment un barri pescador, ha estat transformat en centre d’estiueig gràcies a les seves platges de sorra fina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Sòl-de-riu