(País Valencià)
Seca, que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet (Camp de Morvedre).
(Illes Balears, segle XIII – segle XVII)
(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)
Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.
Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.
Nom d’una moneda encunyada el segle XV en aquesta ciutat.
(Barcelona, segle XVIII – 1957)
Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.
(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)
Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.
Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.
Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.
(Barcelona, 1809 – 17 abril 1887)
Moneder. Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare.
En temps d’Isabel II fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent.
Entre altres obres d’ell cal destacar: Tratado de Monedas. Sistema monetario y proyectos para su reforma (1847) i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona (1843).
El seu pare fou Salvador Paradaltas (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Moneder. Fou el principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona (1808-14).
(Barcelona, 1966 – )
Publicació trimestral de l’Asociación Numismática Española. Recull estudis i informació general sobre numismàtica i medallística.
El 1986 publicà el número 83. En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d’Estudis Numismàtics, dedicats al florí d’or (1983) i a troballes monetàries (1984).
(Barcelona, 1931 – 1986)
Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.
Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.
Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.
El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 1285 – 1707)
Moneda d’argent.
Creada per Pere II de Catalunya, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
Anomenada així per la gran creu que tallava el revers.
Dades dels Països Catalans 