Altre nom de les mines d’Avetera (mines de ferro).
Índies, meners de les *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: mines
Coma, la -Conflent-
Veïnat, a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.
Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.
Avetera, torre de l’
(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)
(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.
A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.
El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.
Argentera, plana de s’ -Eivissa-
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Zona, dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del segle XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines.
Cierco
Antiga quadra i masia, a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco, de plom, explotades (la població minera viu a Vilaller).
El segle XIX formà un municipi amb l’Artiga.
Canota, la
(Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca)
Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l’esquerra de l’Ebre.
L’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
Botjosa, la
Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat.
Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l’any.
Costabona
(Setcases, Ripollès / Vallespir)
Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.
Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.
A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.
A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.
Bellmunt del Priorat (Priorat)
Municipi del Priorat (Catalunya): 8,86 km2, 261 m alt, 296 hab (2016)
Situat al centre de la comarca, a la banda esquerra del riu de Siurana, a la seva confluència amb el riu de Montsant, a l’oest de Falset.
Les mines de plom (mines de Bellmunt), situades entre el poble i el riu de Siurana, explotades des de l’antiguitat, es tancaren el 1975, fet que ha provocat una notable davallada de la població.
La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de secà, que amb tot només ocupa la meitat de la superfície del terme i és dedicada preferentment a la vinya, que té el caràcter gairebé de monocultura; els conreus d’oliveres, arbres fruiters, cereals i avellaners són complementaris. La propietat de la terra és molt repartida i tres quartes parts de les explotacions són conreades pels propietaris.
El poble es troba situat al mig d’una plana, a uns 2 km del riu Siurana; hi destaca l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII. Entre el poble i el riu hi ha l’antiga colònia minera.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de les Mines
Dades dels Països Catalans 