(Barcelona, 1875 – 1922)
Enginyer militar. Tingué càrrecs diversos als serveis de comunicació telegràfica.
Publicà alguns llibres sobre aquesta especialitat i d’altres sobre locomoció automòbil.
Ortega i Agulla, Guillem
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: militars
Oms i Figueres, Josep d’
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar… (1643).
Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d’
(Catalunya Nord, segle XV – 1513)
Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.
Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).
Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.
Joan d’Oms i de Cruïlles (Catalunya Nord, segle XVI – 1575) Cavaller de Sant Jaume. Heretà el patrimoni del seu pare. Es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, i foren pares de:
Joana d’Oms i de Sarriera (Catalunya Nord, segle XVI – 1575) Baronessa de Corbera i Villerac. Fou casada amb l’hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l’herència passà als Llupià, que també és cognominaren d’Oms.
Oms i d’Albert, Bernat d’
(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)
Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d’Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI de França i Joan II de Catalunya.
Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II.
Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà.
Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong.
Niubó i Bernadàs, Ignasi
(Catalunya, segle XVII – 1714)
Militar austriacista. Participà en l’ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l’atac a Tauste.
Durant el setge de Barcelona del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de la ciutat.
Musà ibn Musà ibn Fortun
(Aragó, segle IX – prop de Guadalajara, Castella, 862)
Cap sarraí de Tudela. Lluità contra el comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En nom de Muhammad I comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona (856) i prengué el castell de Tàrrega.
Montcada, Guillem Ramon de -segle XV-
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)
Fill il·legítim de Pere de Montcada i Abbate. Era militar al servei d’Alfons IV el Magnànim en les campanyes de Nàpols. Fou recompensat amb els castells de Nicòsia, Catània i Piazza.
També serví Joan II el Sense Fe, que li donà (1463) la baronia de Iaci, el nomenà coper seu i el féu un dels seus camarlencs a Sicília, i assolí també el càrrec d’estrateg de Messina.
Possiblement fou l’origen dels Montcada establerts a Catània.
El succeí el seu fill Antoni de Montcada.
Moner, Joan
(Catalunya, segle XV)
Militar. Prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II.
Fou nomenat capità del castell de Montsoriu (Selva). El defensà amb èxit en 1464.
Minguella i Llunell, Antoni
(Barcelona, segle XVII – 13 juliol 1714)
Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d’infanteria de Santa Eulàlia.
Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge.
Massanas i Massanas, Narcís
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 17 novembre 1786 – Pont de Molins, Alt Empordà, 9 juny 1811)
Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l’acció del castell de Figueres.
Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.
Dades dels Països Catalans 