(Catadau, Ribera Alta, segle XVI – València, 1609)
Dirigent morisc. Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció.
Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap col·locat a l’antiga porta de Sant Vicent.
(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(València, 1835 – 1914)
Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.
Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.
(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)
Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.
Morí en un accident aeri.
(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(Benidorm, Marina Baixa, 1839 – València, 1893)
Militar i periodista. Prengué part en la Tercera Guerra Carlina, que acabà amb el grau de coronel, i col·laborà en les empreses periodístiques del seu germà Gaspar i en d’altres, també tradicionalistes.
Participà en la fundació d’“El Palleter” de València (1882-90) i dirigí “La Vanguardia” (1887).
Fou el pare de Maximilià Thous i Orts.
(País Valencià, segle XIV – 1374)
Noble. Fou comanador d’Onda, Castellfabib i Peníscola, i fou nomenat mestre de Montesa el 13 de novembre de 1327.
En temps de Pere III el Cerimoniós fou un dels més valents capitans, i un dels més addictes al rei en les lluites contra els unionistes, els quals va derrotar a Albocàsser. També contribuí a la gran victòria de Mislata.
(Grècia, segle XIV)
Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d’Atenes.
(Xàtiva, Costera, 21 setembre 1664 – País Valencià ?, segle XVIII)
Militar. Amic de Joan Baptista Basset, col·laborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III (1705). Aquest el féu marquès de l’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell. Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V de Borbó.
Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot; derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge (maig 1714); tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N’ha restat només un sonet.
Dades dels Països Catalans 