(Illes Balears, 1629 – 1699)
Capità de cavalls. Quinquenèt de Miquel Despuig i de Santacília.
Es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d’Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó els seus descendents és cognomenaren Gual-Despuig.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Comanador de Montesa. Durant la guerra de les Germanies (1521) lluità al servei del mestre de Montesa Bernat Despuig i Rocafull per a reduir els agermanats de Benicarló, Peníscola i Sant Mateu del Maestrat, com a capità general del Maestrat.
Tingué, posteriorment, una participació important en la batalla d’Almenara.
Guerau Descallar (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII) Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.
Jordi Descallar (Illes Balears, segle XVI) Poeta. Escriví en català.
Mateu Descallar (Illes Balears, segle XVII) Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.
Miquel Joan Descallar (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699) Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – Rocacorba, Llenguadoc, 1502)
(fr: Boffile de Juge) Militar. Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II el Sense Fe a Peralada (1472).
Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.
(Madrid, 1590 – València, 1666)
Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).
En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.
(Palma de Mallorca, 24 març 1748 – 8 març 1828)
Militar. Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill d’Antoni Dameto i Dameto.
Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la Guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca. Arribà a mariscal de camp (1815).
Fou el pare d’Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura.
(Palma de Mallorca, 8 febrer 1723 – 14 maig 1805)
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig.
El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier.
Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.
Fou el pare de Francesc Xavier Dameto i Despuig.
Luis Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892) Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913) Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).
Veure> Bernat de Peratallada (noble i almirall català, vers 1250-vers 1325).
(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)
Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.
Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).
Dades dels Països Catalans 