Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Vilanova i Montiu, Xavier

2 Respostes

(Barcelona, 1 agost 1902 – París, França, 8 maig 1965)

Metge. Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet. Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1923), i es doctorà a Madrid (1928). S’especialitzà en dermatologia a París -on estudià a l’Hopital Saint Louis-, Estrasburg i Milà.

Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios. Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid (1942), València (1944) i Barcelona (1948). Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona (1952).

Membre de les acadèmies de medicina de València (1944) i de Barcelona (1950), presidí el Col·legi Iberollatinoamericà de Dermatologia (1963) i l’Acadèmia Española de Dermatologia. Introduí a l’estat espanyol el test de Nelson.

Vila i d’Abadal, Lluís

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 19 novembre 1889 – Barcelona, 10 setembre 1937)

Metge i polític. Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el Cavaller de Vidrà. Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal. Acabà la carrera de medicina (1913) i s’especialitzà en otorinolaringologia.

Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana (1906) s’enfrontà amb els lerrouxistes. Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista; censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se’n donaren de baixa. Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a Acció Catalana (1922).

Fou un dels fundadors del “Diari de Vic” (1930), i el 1931 d’Unió Democràtica de Catalunya. Membre del comitè de govern i col·laborador de “La Nau” i “Temps”, s’oposà a la identificació del catolicisme amb la dreta.

Durant la guerra civil de 1936-39 es dedicà al salvament de persones amenaçades, sobretot a través de Josep Andreu i Abelló. S’enfrontà personalment amb el dirigent faista Dionís Eroles. Per la seva amistat amb Manuel de Irujo pogué sortir a l’estranger i entrar en contacte amb el cardenal F. Vidal i Barraquer i Jean Verdier.

Aviat muntà una xarxa d’ajut econòmic als sacerdots i als religiosos catalans, tasca que continuaren Maurici Serrahima i Josep Maria Trias i Peitx després de morir ell.

Havia estat fundador del Sindicat de Metges de Catalunya i del Casal del Metge.

Vidal i Careta, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1860 – Madrid, 20 maig 1923)

Metge, naturalista i compositor. En la seva joventut seguí estudis musicals. Es doctorà en medicina i en ciències naturals.

Fou catedràtic de paleontologia estratigràfica a la universitat de l’Havana. Després passà a ocupar la càtedra de geografia i geologia dinàmica a la universitat de Madrid.

És autor dels llibres Tratado de paleontología estratigráfica (1891), Bellezas geológicas de España, La música en sus relaciones con la medicina, i d’altres.

També es dedicà a la composició musical. Al teatre “Circo” de Barcelona estrenà Cristóbal Colón.

Battestini i Galup, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 desembre 1886 – Tarragona, 22 abril 1939)

Metge i cirurgià. Fou metge a Calafell (1911-14), l’Espluga de Francolí (1914-19) i el Catllar (1920-23). Nomenat director de l’hospital Santa Tecla de Tarragona (1926-37).

Publica articles als Annals de l’Académia Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i a la Revista de Medicina Clínica. Militant del Sindicat de Metges de Catalunya, fou un entusiasta directiu de la Cooperativa de Consum del Col·legi de Metges de Catalunya.

Catalanista convençut, milità a Acció Catalana i fou un dels líders del partit a Tarragona tot i que mai ocupa càrrecs polítics.

Durant la Guerra Civil -arriscant-se personalment- salva perseguits i els acompanya fins a la Jonquera. Aquesta actuació provoca que els activistes de la FAI l’obliguessin a dimitir com a director de l’Hospital.

Acabat el conflicte bèl·lic, una de les persones que li salvà la vida el denuncià i aconsegui que fos condemnat a mort per un tribunal militar. Abans de morir, digué en veu alta “moro per Déu, per la Lola (la seva dona) i per Catalunya”.

Ventalló i Vintró, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1919)

Metge i publicista. Fill de Domènec Ventalló i Llobateras, i germà de Pere Antoni. Estudià medicina a Granada, on fundà i dirigí diverses publicacions.

A Terrassa fundà també “La Revista Tarrasense”, “El Tarrasense” i “La Comarca del Vallés”, que dirigí. Fou alcalde i regidor.

Autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875), publicà nombroses monografies, entre altres Tarrasa antigua y moderna (1879), Historia de Tarrasa (1886) i Historia de la industria lanera catalana (1904).

Valentí i Vivó, Ignasi

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 12 març 1841 – Barcelona, 31 juliol 1924)

Metge i sociòleg. Doctorat a Madrid (1865), fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia a la Universitat de Barcelona (1875). Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona. El 1865 fundà el periòdic “La Independencia Médica”.

En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia (1878) i un Atlas de microquímica y fitografia; en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropoliga mèdica i jurídica (1889-94) i les obres La Sanidad Social y los Obreros (1905), Sanidad i profilaxia (1910), L’associació obrera.

Trias i Pujol, Joaquim

4 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 4 desembre 1887 – Barcelona, 9 gener 1964)

Metge cirurgià. Germà d’Antoni. Estudià a Barcelona, i posteriorment també a Berna, París i Viena. El 1911 ingressà a la sanitat militar, i serví al Marroc.

El 1916 guanyà la càtedra de tècnica anatòmica de la facultat de Granada, i el 1919 passà a Barcelona; des del 1931 fou catedràtic de patologia quirúrgica a la Universitat Autònoma, on el seu mestratge fou molt important.

Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, la Societat de Cirurgia de Catalunya, i també el Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Palma de Mallorca el 1932.

L’anatomia, la cirurgia i la traumatologia foren els seus principals temes d’estudi. Cal destacar entre els seus treballs El mal de Pott en el adulto, Tratamiento cruento de los abscesos fríos i El dolor en las fracturas.

El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fundà una càtedra de cirurgia a la universitat de Cuyo.

Trias i Pujol, Antoni

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 1891 – Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, 29 juny 1970)

Metge cirurgià. Germà de Joaquim. Llicenciat a Barcelona, fou professor de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica a Salamanca, on restà fins al 1928, any en què retornà a Barcelona, també com a catedràtic, i realitzà una tasca pedagògica extraordinàriament eficient en el període de la Universitat Autònoma, formant al seu voltant un estol de deixebles notables.

Es dedicà, sobretot, als temes quirúrgics: anestèsia, neurocirurgia, angiocirurgia i cirurgia toràcica. Fou membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i vocal del Patronat de la Universitat Autònoma. Fou detingut arran dels fets d’octubre de 1934, i reclòs al vaixell Uruguai. S’exilià el 1939 i s’establí a Colòmbia.

Fou guardonat, el 1967, amb el premi Virgili. Participà al I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1930) i al segon (1932). Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor d’Experiencias sobre el Pneumotórax abierto en el conejo (1912), Los tumores intra-cranianos perforantes (1923), Estado actual de la cirugía pancreática (1929), Sèrum citratat en les gran hemorràgies i en el xoc (1930) i L’autonomia de la Universitat de Barcelona (1935).

Fou el pare de Ramon Trias i Fargas.

Trias de Bes i Giró, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 18 abril 1895 – 25 agost 1974)

Cardiòleg. Fill de Joan de Déu Trias i Giró, i germà de Josep Maria, Joan de Déu i Frederic. Estudià a Barcelona i amplià estudis a París.

A Barcelona va dirigir l’hospital d’infecciosos (1939-61), presidí el Col·legi de Metges (des del 1958), va ser membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia (des del 1948) i va crear el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’hospital de la Creu Roja. Entre 1959 i 1963 fou el president de la Sociedad Española de Cardiología.

Va publicar diversos treballs sobre les endocartidis i les malalties cardíaques senils; també va escriure els llibres La figura contemporánea de la responsabilidad moral y jurídica del médico (1968) i El tabaco y sus secuelas (1971).

Tarrés i Claret, Pere

4 Respostes

(Manresa, Bages, 30 maig 1905 – Barcelona, 31 agost 1950)

Metge i eclesiàstic. Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari “Flama”.

Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia. Fou mobilitzat en un cos de sanitat (mai/1938) fins a la fi de la guerra.

Ingressà al seminari de Barcelona i, un cop sacerdot (1942), fou vicari a Sant Esteve Sesrovires i es llicencià en teologia a Salamanca (1944). L’ambient eclesiàstic de la postguerra l’apartà del seu apostolat preferit, entre els joves, però treballà sis anys als Centres d’Acció Catòlica femenina de Sarrià.

Fundà el Sanatori de la Mercè i intervingué en diverses obres assistencials. El 1973 li fou publicat el seu Diari de guerra. Al set/2004 fou beatificat.