(València, segle XVII – 1732)
Matemàtic. Cavaller de l’orde de Sant Joan. Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata.
Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica….
(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)
Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).
La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).
Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641) Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Matemàtic. Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València.
Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l’Aritmetica et geometria de Thomas Bradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus (València 1503).
(València, segle XVII – 1673)
Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.
Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).
(Perpinyà, 1582 – 1639)
Matemàtic i cirurgià.
Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s’esdevenien a la seva contrada.
(València, 1560 – 1611)
Matemàtic i naturalista.
Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan segle XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604).
Veure> Joan Baptista Corachán (filòsof i matemàtic valencià, 1661-1741).
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)
Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.
Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.
Veure> Francesc Siscar i Siscar, i Gabriel Siscar i Siscar (germans -mariner i matemàtic- valencians dels segles XVIII i XIX).
Dades dels Països Catalans 