Masia i església en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on es troba l’hostal de la Grossa, ja en terme d’Avinyó.
Grossa, la -Moianès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: masies
Genessies
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Masia, al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies.
És dominada a l’oest per la mola de Genessies (712 m alt), al sud pel coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa (Ribera d’Ebre) i Vandellòs.
Freixenet de Camprodon
Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.
El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.
Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.
Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.
Freixe -Alt Empordà-
Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.
El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.
Freixe -Anoia-
(ort trad: Freixa) Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.
Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.
En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.
Frares, mas dels -Baix Camp-
Antiga granja de la cartoixa d’Escaladei, prop de la qual, però ja dins el terme d’Arbolí, fou construït el campament militar de Los Castillejos.
Francàs, el
Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l’antic estany del Francàs, actualment dessecat.
Forndelvidre
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Forn del Vidre, el -Alt Empordà-
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Fontarnau
Masia, al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150.
Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al segle XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília.
Formava part de l’antic terme de Sentfores.
Dades dels Països Catalans 