Masia i capella (Mare de Déu de Loreto), al nord del poble, a l’antic camí de Cervera a Solsona.
L’edifici principal és de grans dimensions, amb quatre façanes i quatre plantes, hi ha altres edificis adjunts en forma de barri.
Del 1456 al 1620 va pertànyer a l’orde de la Mercè.
Masia i ermita romànica de la Mare de Déu del Viver (1119), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
La casa actual, d’estil noucentista, fou construïda el 1863 i voltada de jardins realitzats per Josep Fontseré, Nicolau Rubió i Tudurí i Joan Pañella i Bonastre.
Masia i antic lloc, a l’est de la ciutat, a les terres de secà properes a la Granadella. És esmentat el segle XIV.
Pertanyia a l’abat de Benifassà. Conserva l’antiga torre de defensa.
Masia i veïnat, a l’oest del poble, sota l’església de Sant Miquel de Turbians.
Al torrent de Vilella hi ha l’antic molí de Vilella, en bon estat.
Masia i antiga quadra, al nord del terme, al límit amb els de Cubelles i de Castellet i la Gornal.
És esmentada el segle XIV.
Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, al sud del Soler de Gramoneda, a la serra de Vila-seca (1.210 m alt).
El 1545 encara hi residia un capellà.
Dades dels Països Catalans 