Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou.
Aireflor
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Aigua Dolça, dolmen de s’
Dolmen situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d’enterraments.
La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentre que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries.
Les datacions amb radiocarboni permeten situar l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.
Aigodolça, el clot de s’
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Cala, a la badia d’Alcúdia, a la vora de la qual s’ha format la població de Can Picafort.
Aiamans
Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.
Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.
El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.
Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.
Agulla, s’ -Mallorca-
Llengua de terra d’uns 1.000 m de longitud per uns 50 d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització.
Àguila, s’
Antiga possessió. Era, al començament del segle XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s’Àguila Vella continua essent una de les més extenses.
Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià
(Palma de Mallorca, 1849 – )
Institució. Fundada amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País.
Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis.
Enllaç web: Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià
Abelles, turó de ses
Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d’un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d’uns 1.800 m2, al costat d’una antiga maresma.
Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions.
Des de l’inici de les excavacions, el 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’importació, sobretot d’origen púnico-ebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d’intercanvi ocupat entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC.
Abat, ca l’
Possessió. Pertanyé, des del segle XIII, al monestir cistercenc de la Real de Palma de Mallorca.
Una porció del seu territori fou adquirida per Jaume II de Mallorca el 1276 per tal de fundar-hi el col·legi de Miramar.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Dades dels Països Catalans 