Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Alaró, castell d’

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Antiga fortificació, construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt). Aquesta muntanya és com una avançada, damunt la plana mallorquina, del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient.

La part alta és una superfície relativament plana, voltada tota ella per una altra cinglera d’un color rogenc, que li dóna un aspecte molt característic entre totes les elevacions de la serralada. Damunt aquesta mola, a la vora mateixa de la cinglera, es troben, més o menys enrunats, el conjunt de murs, torres i aljubs de l’antic castell.

Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere I d’Urgell el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida recentment.

Fou un dels pocs llocs que s’oposaren a l’ocupació de l’illa per Alfons II de Catalunya; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca.

El 1320 el castell d’Alaró fou restaurat per darrera vegada. En una àmplia terrassa, situada a nivell més baix que el castell, dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari des Refugi.

El castell només és accessible des de la vall d’Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d’Alaró.

Alaró (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 45,47 km2, 252 m alt, 5.227 hab (2014)

Situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana i drenat pel torrent de Solleric. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

L’activitat econòmica principal del municipi és la indústria del calçat, complementada per l’agricultura de secà, la ramaderia i la mineria.

La vila, dividida en dos nuclis, los d’Amunt, cap a muntanya, i los d’Avall, a la plana, va ser antigament una alqueria musulmana del districte de Canarrossa. Hi destaca l’església parroquial, construïda a mitjan segle XIV, al pla.

Dins el terme municipal es troben l’antic llogaret d’Almadrà, el lloc de Son Sant Joan, el santuari de la Mare de Déu des Refugi i els castells d’Alaró i de sa Bastida.

Enllaç web: Ajuntament

Aireflor

(Sencelles, Mallorca Pla)

Antiga possessió, actualment despoblada: Aireflor Vell i Aireflor Nou.

Aigua Dolça, dolmen de s’

(Artà, Mallorca Llevant)

Dolmen situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d’enterraments.

La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentre que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries.

Les datacions amb radiocarboni permeten situar l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.

Aigodolça, el clot de s’

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Cala, a la badia d’Alcúdia, a la vora de la qual s’ha format la població de Can Picafort.

Aiamans

(Lloseta, Mallorca Raiguer)

Possessió. Era una cavalleria cedida per Jaume I el Conqueridor, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta.

Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava.

El novè comte (1795-1831) fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada. El títol passà després als Gual i als Planas.

Es conserva el Palau dels Comtes d’Aiamans.

Agulla, s’ -Mallorca-

(Capdepera, Mallorca Llevant)

Llengua de terra d’uns 1.000 m de longitud per uns 50 d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització.

Àguila, s’

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Antiga possessió. Era, al començament del segle XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s’Àguila Vella continua essent una de les més extenses.

Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià

(Palma de Mallorca, 1849 – )

Institució. Fundada amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País.

Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis.

Enllaç web: Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià

Abelles, turó de ses

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d’un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d’uns 1.800 m2, al costat d’una antiga maresma.

Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions.

Des de l’inici de les excavacions, el 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’importació, sobretot d’origen púnico-ebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d’intercanvi ocupat entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC.