Arxiu d'etiquetes: Maldà

Cardona, Ramon Folc I de

10 Respostes

(Catalunya, 1040 – Maldà, Urgell, 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Folc I de Cardona i de Guisla de Barcelona. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d’aquest darrer contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid.

Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.

Gaya i Tomàs, Manuel

2 Respostes

(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)

Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.

Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.

Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.

Boladeres i Romà, Guillem de

Deixa un comentari

(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)

Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).

Aixaragall, barranc d’

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)

Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.

Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.

Capdevila i Felip, Sanç

2 Respostes

(Maldà, Urgell, 11 desembre 1883 – 19 setembre 1932)

Eclesiàstic i historiador. Ordenat sacerdot el 1908, exercí a Sant Martí de Riucorb, Guimerà i Forès. L’any 1921 fou encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer de la creació i ordenació de l’Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona (considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa.

Entre les seves nombroses obres cal remarcar: Un concili provincial de Tarragona desconegut (1926), Epítome histórico de la Tarragona monumental (1926), Els franciscans i l’arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí (1928), La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major (1929), Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada (1929), Tarragona, Guía histórico-arqueológica (1931) i La Seu de Tarragona (1935), publicació pòstuma on fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient.

Publicà d’altres treballs a “La Cruz”, de Tarragona; “Estudis Universitaris Catalans”, “Criterion”, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Vida Cristiana” i “Franciscàlia”.