Arxiu d'etiquetes: magnats

Lluçà -varis/es bio-

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Llopis i Bofill, Manuel

(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, segle XIX)

Advocat i terratinent. Llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic.

Fou el pare de Josep Maria Llopis i de Casades.

Llop -magnat, s. X/XI-

(Catalunya, segle X – segle XI)

Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d’Osona Guadall II i de la dama Ermetruit.

Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir II i Ramon I d’Osona, així com Arnulf, bisbe de Vic.

Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.

Llers, Berenguer de

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Figura algunes vegades com a conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona del 1132 al 1138.

En aquesta darrera data fou un dels negociadors de la concòrdia entre el comte barceloní i el d’Empúries.

Isarn -magnat, s. X-

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.

L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.

Gurb -varis bio-

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.

Oliver Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.

Guàrdia -varis bio-

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Fortuny -varis bio-

Fortuny  (Catalunya, segle X – Lleida ?, segle X)  Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.

Fortuny  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.

Eldesind -prohom-

(Catalunya, segle IX)

Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifré I el Pilós.

Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d’aquest.

Daniel -prohom, s IX-

(Catalunya, segle IX)

Prohom. Feu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte Guifré I el Pilós, l’obra repobladora del qual afavorí destacadament.