(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)
Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.
Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)
Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.
Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.
En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.
(Oliva, Safor, 1 març 1762 – Madrid, 9 març 1833)
Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis.
Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII de Borbó (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra.
Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas… de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829).
(València, 2 febrer 1866 – Madrid, 20 abril 1927)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Bernat Ferrándiz. Obtingué premis importants. Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid.
(País Valencià, segle XVII – Madrid, 1717)
Pintor. Deixeble d’Antonio Palomino, amb el qual col·laborà en la pintura de les voltes de l’església del Sant Joan del Mercat de València.
Acabada l’obra, anà amb Palomino a Madrid, on fixà la residència. Hi pintà les petxines i medallons de la volta de l’església de San Felipe el Real.
(Sueca, Ribera Baixa, 14 octubre 1873 – Madrid, 8 març 1941)
Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L’any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars.
També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).
(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)
Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.
A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).
Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.
(València, vers 1752 – Madrid, 1810)
Gravador. Deixeble d’Ignasi i de Josep Vergara. L’any 1783 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid.
Il·lustrà l’Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d’una Vista d’Aranjuez.
(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)
Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.
Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).
Dades dels Països Catalans 