Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Benedito i Vives, Manuel

(València, 25 desembre 1875 – Madrid, 20 juny 1963)

Pintor. Germà de Lluís i de Rafael. Deixeble de Sorolla. Acadèmic de San Fernando el 1924, i de l’Acadèmia de Sant Carles de València. Premi March el 1959.

Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat. Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja.

Bellver -escultors-

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Bayarri i Benedito, Pere

(Benicarló, Baix Maestrat, 1803 – Madrid, 26 juny 1859)

Polític. Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés (1854), ministre de marina al gabinet del general O’Donnell (1856) i president del consell suprem de guerra i marina (1857).

Barceló i Miquel, Bartomeu

(Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951)

Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d’administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica.

Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat.

Barbier i Rosselló, Josep

(Palma de Mallorca, segle XIX – Madrid, segle XIX)

Escriptor en castellà. De filiació progressista.

És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854).

A partir del 1857 es traslladà a Madrid.

Barberí, Mateu Antoni

(Tarragona, segle XVIII – Madrid, segle XVIII)

Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775).

Barberà i Nolla, Rita

(València, 16 juliol 1948 – Madrid, 23 novembre 2016)

Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València, fins al 2015.

Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (1995-2003).

Abans de morir era investigada per presumpte blanqueig de capitals.

Balmis i Berenguer, Francesc Antoni

(Alacant, 2 desembre 1753 – Madrid, 12 febrer 1819)

(o Francesc Xavier)  Metge i naturalista. Fou un dels introductors a l’estat espanyol de la vacuna antivariolosa.

Encapçalà l’expedició, organitzada pel govern de Carles IV de Borbó, a Amèrica i Filipines per propagar aquesta vacuna per les colònies (1803-06).

Escriví una Introducción para la conservación y administración de la vacuna (1796) i també traduí el Tratado histórico de la vacuna (1803).

Balanzat d’Orvay i Briones, Lluís

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 27 març 1775 – Madrid, 9 febrer 1843)

Militar i polític. Germà d’Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (febrer-octubre 1822).

Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.

Balanzat d’Orvay i Briones, Ignasi

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1773 – Madrid, 30 octubre 1837)

Mariscal de camp. Germà de Lluís.

Fou ministre de la Guerra (octubre 1837) en el govern d’E. Bardaxí.