Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Fullana i Mira, Lluís

Deixa un comentari

(Benimarfull, Comtat, 5 gener 1871 – Madrid, 21 juny 1948)

“Pare Fullana”  Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española.

Contribuí a l’estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l’any 1932, en què acceptà les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915) i d’altres treballs remarcables, com Característiques catalanes a València (1908), Estudi sobre filologia valenciana (1926) i La evolución del verbo en la lengua valenciana (1928), discurs pronunciat en ingressar a la Real Academia Española.

Fuentes i Forner, Anselm

Deixa un comentari

(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)

Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).

Frígola i Palavicino, Carles

3 Respostes

(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)

Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).

Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.

Frau i Armendáriz, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)

Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.

És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).

Francès i Pascual, Plàcid

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)

Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.

Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).

Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.

Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).

Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

Fortea, Manuel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII – Madrid, 1825)

Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana.

Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d’altres escrits.

Fombuena, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)

Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.

Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.

Folc de Cardona, Antoni -noble i escriptor-

Deixa un comentari

(València, 1623 – Madrid, 1694)

Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.

Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.

Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.

És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.

Foglietti i Alberola, Lluís

Deixa un comentari

(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)

Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.

Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.

Flores i Algobia, Antoni

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)

Escriptor costumista. D’origen humil, de molt jove s’instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com “El Laberinto”, del qual fou director.

Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861).

Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l’època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850).

Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.