(Madrid, 5 agost 1855 – febrer 1856)
Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del juliol de 1855 a Catalunya.
Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l’associacionisme obrer i l’organització de classe.
(Madrid, 1844)
Setmanari satíric i humorístic en català.
Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez.
Tingué una vida curta.
(Madrid, 1 juny 1839 – 14 maig 1844)
Periòdic de la tarda, en castellà. En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau.
Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero.
Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors.
(Madrid, 1965 – 1989)
Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.
(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)
Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.
Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.
El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.
(Madrid, 1896 – 1922)
Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n’han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà–Barcelona de 1473-79.
Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.
Dades dels Països Catalans 