Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Bovalar, basílica del

3 Respostes

(Seròs, Segrià)

Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre.

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La construcció original és del segle IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra.

Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del segle VII.

Boscà, turó d’en

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d’alt.

Des dels anys 1930 s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n’ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S’hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla.

Ocupat des de mitjan segle IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del segle II aC.

Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Besora, castell de

5 Respostes

(Santa Maria de Besora, Osona)

Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l’església, romànica (segona meitat del segle XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del segle XII.

El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades per Gotmar, bisbe de Vic. al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell I de Barcelona (992-1018).

Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752.

bergistà -ana

3 Respostes

(Catalunya)

Individu d’un poble pre-romà, que habitava l’alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi.

Els bergistans foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia (218 aC). També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsul Cató (195 aC).

Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge. Descriu el castell principal, el castrum Bergium o ”Vergium’, que podria correspondre a l’actual Berga.

Bellpuig -Osona-

3 Respostes

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

(o Castell dels Moros)  Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.

Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.

Baussitges, les

4 Respostes

(Espolla, Alt Empordà)

Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.

Al segle XIX formava un municipi independent.

L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera.

Baronia de Montbui, la

1 Resposta

(Vallès Oriental)

Antic municipi, creat a l’inici del segle XIX sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada el 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines).

Era format pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà de Munt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars.

Fou dissolt vers el 1846.

Baronia de Lavansa, la

9 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers.

Comprenia els pobles de Lluçars, que n’era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera.

Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa.

Fou agregat abans del 1930 al municipi actual.

Baró, torre del

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga casa dels barons de Pinós. Situada a la quadra de Vallbona, dins el terme de Sant Andreu de Palomar.

Construïda el segle XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i modificada el 1797.

Ha donat nom a un barri de Barcelona (la Torre del Baró).

Banyoles -Ribera d’Ebre-

7 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Despoblat, a l’esquerra de l’Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al segle XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles).

Els primers anys del segle XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d’emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410).

Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l’apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d’Ebre.