Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Camp dels Moros

Deixa un comentari

(Pinell de Solsonès, Solsonès)

Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Pre-pirineus.

Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica (segles V-III aC), passant per l’època romana (segle II aC-segle III dC), fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors.

L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó.

Cal·lípolis

1 Resposta

(Catalunya)

(llat: Callipolis)  Antiga ciutat de la costa meridional del Principat, l’únic testimoni de la qual és l’Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.

Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona; tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d’assegurar-ne l’existència.

Cabrera, castell de

20 Respostes

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Castell, actualment del tot en ruïnes, situat damunt un cim espadat, a ponent del coll de les Illes.

És esmentat ja el segle XI; pertangué als senyors de Cabrenys. Fou pres i destruït pels francesos el 1288.

Bovalar, basílica del

3 Respostes

(Seròs, Segrià)

Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre.

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La construcció original és del segle IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra.

Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del segle VII.

Boscà, turó d’en

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès)

Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d’alt.

Des dels anys 1930 s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n’ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S’hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla.

Ocupat des de mitjan segle IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del segle II aC.

Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Besora, castell de

5 Respostes

(Santa Maria de Besora, Osona)

Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l’església, romànica (segona meitat del segle XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del segle XII.

El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades per Gotmar, bisbe de Vic. al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell I de Barcelona (992-1018).

Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752.

bergistà -ana

3 Respostes

(Catalunya)

Individu d’un poble pre-romà, que habitava l’alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi.

Els bergistans foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia (218 aC). També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsul Cató (195 aC).

Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge. Descriu el castell principal, el castrum Bergium o ”Vergium’, que podria correspondre a l’actual Berga.

Bellpuig -Osona-

3 Respostes

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

(o Castell dels Moros)  Antic casal fortificat (domus), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.

Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià de Bellpuig, aleshores inclós dins el terme del castell.

Baussitges, les

4 Respostes

(Espolla, Alt Empordà)

Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.

Al segle XIX formava un municipi independent.

L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera.

Baronia de Montbui, la

1 Resposta

(Vallès Oriental)

Antic municipi, creat a l’inici del segle XIX sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada el 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines).

Era format pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà de Munt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars.

Fou dissolt vers el 1846.