(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarròs.
Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Montagut -Alt Camp-
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Montadó
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
Mont, el -Bages-
(Castellfollit del Boix, Bages)
Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.
Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella.
Hi ha les ruïnes de l’antiga església.
Molins de Dalt
(el Pont de Molins, Alt Empordà)
(o Molins) Nucli antic del poble, situat a l’esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli, que és el cap del municipi.
Molí d’Espígol
(Tornabous, Urgell)
Poblat ibèric, que possiblement pertanyia a la tribu dels ilergets. Ocupa una àrea circular, lleugerament el·líptica, envoltada de muralles.
Les excavacions arqueològiques hi ha identificat quatre fases: construcció de la muralla (darreries del segle V aC), potser sobre un substrat anterior; planificació general del poblat (primera meitat del segle IV aC); moment de continuïtat (segle III aC); destrucció a causa d’un incendi (entre 218 i 195 aC) i posterior abandonament.
Alguns autors creuen que es pot identificar amb Atanagrum, poblat destruït per G. Escipió durant la Segona Guerra Púnica (Liv. 21, 61).
Moleta del Remei, poblat ibèric de la
(Alcanar, Montsià)
Jaciment, situat en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris. Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners.
L’ocupació de l’indret s’inicià al final del segle VII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan segle VI aC. La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del segle V aC i perdurà fins al final del segle II aC.
Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés.
Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a terme treballs d’adequació per a visites.
Misser, camp d’urnes de Can
(Terrassa, Vallès Occidental)
Necròpolis d’incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC.
Descobert l’any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l’IEC hi inicià excavacions l’any 1916 que publicà a l’anuari.
L’any 1982 es remogué a causa de les obres d’enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte.
Compren més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d’urnes que es coneixen a Catalunya.
Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa.
Miramberc
(Malla, Osona)
Antiga quadra, que forma un enclavament entre els termes de Tona, Taradell, Seva i Balenyà.
Fou una de les Quadres Unides d’Osona que s’uní el 1840 a Malla.
Fou coneguda fins al segle XV amb el nom de Torrellebreta, i també, des de la fi del segle X, amb el de Torre de Probes.
Miralpeix -Garraf-
Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.
El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.
Dades dels Països Catalans 