(Altafulla, Tarragonès)
Antiga possessió i vil·la romana, una de les més importants de Catalunya, en la qual s’ha trobat, a més del cos principal de la casa i de les termes privades, unes altres termes marines, comunicades directament amb la platja.
Construïda en principi com a residència nobiliària al camp, esdevingué un centre d’activitat agrícola durant el baix Imperi.
(Gandesa, Terra Alta)
Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.
Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.
Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.
Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.
Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.
Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.
Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.
A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).
(Argelaguer, Garrotxa)
(o Palau d’Amunt) Antic castell, les ruïnes del qual s’alçen damunt la riba dreta del Fluvià, al sud del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva.
Inicialment el castell depengué del de Sales; el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del segle XV passà a residir a Argelaguer.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Antic castell, als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès.
Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaven els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del segle XV, els Sala, senyors de Sora.
L’església era dedicada a sant Amanç.
Posteriorment hom en digué Montorroell.
Resta el mas de Montorro, prop del qual hi ha les restes.
(la Riera de Gaià, Tarragonès)
Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida.
Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra.
Donà nom a la quadra de Montoliu.
(Pallars)
Petit monestir d’origen i de situació desconeguda (Sant Privat de Montllor). Fou priorat de Gerri el segle X.
És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n’hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953.
Un antic lloc de Montllor és testimoniat, el segle XIV, prop de Toló, probablement a l’hostal Roig (dins el terme de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà), dit també, segons alguns, Montllobar.
(el Brull, Osona)
Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny.
De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud.
L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla.
Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC.
(Talavera, Segarra)
Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s’assenta l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.
(Balaguer, Noguera)
Antiga quadra, a l’esquerra del Segre, esmentada ja el 1078.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la sèquia de Montfar, que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai.
Dades dels Països Catalans 